Joan Vernet i Ginés

(Barcelona, 31 de juliol de 1923 — Barcelona, 23 de juliol de 2011)

Joan Vernet i Ginés

© Fototeca.cat

Arabista.

Doctor en filosofia i lletres (1948), fou catedràtic de llengua i literatura àrab a la Universitat de Barcelona des del 1954. Membre de número de l' Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1959), de l’Académie Internationale d’Histoire des Sciences de París (1960), de la qual fou vicepresident (1969-72), de l' Real Academia de la Historia , de Madrid (1981) i de l' Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona  (1986). Fou també director d' Índice Histórico Español (1960-63). Membre des del 1978 de la Secció Històrico-Arqueològica de l' Institut d’Estudis Catalans i agregat d’aquest (1980), fou membre corresponent, entre altres organismes científics i culturals, de l' Real Academia de Ciencias Morales y Políticas , de Madrid (1976), de l’Acadèmia de Bagdad (1985) i honorari de la Royal Asiatic Society, de Londres (1986).

Col·laborador de nombroses revistes, entre les quals Al-Andalus , Oriens , Archives Internationales d’Histoire des Sciences i Mathematical Review , de l' Encyclopédie de l’Islam i del Dictionary of Scientific Biography , ha publicat més de dos centenars d’articles, alguns dels quals de temàtica catalana medieval. Traductor de l’àrab al castellà de l' Alcorà (1953; nova traducció, 1963) i de Les mil i una nits (en tres volums, 1964-67), s’especialitzà en l’estudi del món àrab i en l’evolució de la ciència medieval —especialment l’astronomia i la cartografia nàutica— i renaixentista. De la seva bibliografia cal destacar, entre altres obres, Literatura árabe (1966), Astrología y astronomía en el Renacimiento. La revolución copernicana (1974), Historia de la ciencia española (1976), La cultura hispanoárabe en Oriente y Occidente (1978), que ha estat traduït al francès, a l’alemany, etc., i Mahoma (1987).

Fou guardonat, entre altres, amb la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya (1985), la Medalla Sarton (EUA, 1991), el premi Menéndez Pidal (1993), la Medalla Koyré (París, 1995), el premi de la Fundació Catalana per a la Recerca (1999) i la Creu de Sant Jordi (2002).