Amb el suport llunyà d’un episodi autobiogràfic recreat molt lliurement, l’autor escenifica els amors entre un jove i una dona madura en una masia de la Borgonya. S’hi mostren les tres fases dels amors entre Lluïsa de Moran i Abel: l’esclat inicial, l’acompliment i la impossibilitat de progrés. En la dificultat per continuar la relació intervenen altres personatges que estableixen un ampli i ric joc de passions: Víctor, el fill de la dona, malaltís, mancat de força i gelós d’Abel, i el Llarg de Camins, un rodamon, personatge recurrent de Puig, que aquí configura la plenitud vital i intel·lectual de què manca la vida d’Abel al costat de Lluïsa. S’obren així dos triangles d’implicacions variades, enriquits amb les aportacions d’altres personatges secundaris. Abel esdevé símbol de l’artista modernista, idealista i vital. Lluïsa participa del caràcter sensual, desfermat i dominant de les “dames” del teatre puigferreterià. Víctor, víctima de la pròpia feblesa manifestada com a gelosia, és el contrapunt d’Abel.
L’estructura tensional, aconseguida amb la contundència i la seguretat en la descripció de les relacions dels personatges i de les seves vivències, garanteix la força dramàtica i facilita el simbolisme de l’obra. La vertebració de la història en un esquema clàssic de cinc actes provocava algunes descompensacions en la fase final de l’acció. El 1917 es reedità amb els cinc actes originals, però el 1924 l’autor la revisà per acostar-la als nous gustos del públic i en resolgué els problemes estructurals i la prolixitat excessiva eliminant el quart acte i refonent el tercer i el cinquè. Desaparegueren així alguns elements de ressò típicament modernista i guanyà relleu el component psicològic, de manera que el triangle Abel-Lluïsa-Víctor és el que centra l’efecte dramàtic final, mentre que en la primera versió el triangle que marca el desenllaç és el que protagonitzen Abel, Lluïsa i el Llarg de Camins. El 1928 fou reestrenada en la nova versió de tres actes al Teatre Apolo de Barcelona.
Bibliografia
- Casacuberta, M. (2001): “La dama enamorada, un drama modern” (Pròleg), dins Puig i Ferrater, J.: La dama enamorada. Barcelona, Proa / TNC.
- Costa, J. (1965): “Pròleg”, dins Puig i Ferrater, J.: La dama enamorada. Barcelona, Edicions 62.
- Fàbregas, X. (1973): “La dama enamorada”, dins Castellanos, J. (ed.): Guia de literatura catalana contemporània. Barcelona, Edicions 62, p. 123-128.
- Gallén, E. (1986): Riquer, M. de; Comas, A. i Molas, J. (dir.): Història de la literatura catalana. Part moderna. Vol. 8. Barcelona, Ariel, vol. 8, p. 418-420.
- Graells, G.-J. (1972): “Notes per a un estudi de La dama enamorada”. Estudios escénicos, 14, p. 71-77.
- Graells, G.-J. (1977): “Epíleg informatiu a les novel·les d’El pelegrí apassionat”, dins Puig i Ferrater, J.: El pelegrí apassionat. Vol. XII, L’ascensió. Barcelona, Proa, p. 406.
- Graells, G.-J. (1982): “Pròleg”, dins Puig i Ferrater, J.: Textos sobre teatre. Barcelona, IT, p. 5-16.
- Graells, G.-J. (2001): “Estudi introductori. La producció dramàtica de Joan Puig i Ferreter”, dins Puig i Ferrater, J.: Teatre complet, 1. Tarragona, Arola, p. 9-42, esp. 19-21.
- Graells, G.-J. (2001): “Una dramatúrgia de La dama enamorada”, dins Puig i Ferrater, J.: La dama enamorada. Barcelona, Proa / TNC.