Desenvolupament enciclopèdic
Basada en la vida de la poeta d’expressió francesa Pauline Mary Tarn (Londres 1877 - París 1909), més coneguda amb el pseudònim literari de Renée Vivien, evoca les aspiracions, les contradiccions i els problemes de les dones escriptores en el París de començament del s. XX. Renée Vivien, personatge bell, sensual i intel·ligent, esdevé la intel·lectual per excel·lència, que ha de pagar amb la marginació i la mort en plena joventut la gosadia d’enfrontar-se a les convencions socials. Dividida en dues parts, presenta una estructura complexa de trenta capítols en què distints personatges, coetanis o posteriors, narren la seva particular visió de la protagonista, sigui perquè l’han coneguda o perquè, fascinats per la seva vida o la seva obra, la investiguen. L’“Introït” i la “Monòdia final” emmarquen aquest joc de miralls que només fa que multiplicar les possibilitats de copsar un personatge inaprehensible i en el qual també s’inclou la narradora. L’acció comença el 1909 a París amb l’espectacle de la mort de la protagonista, i s’inicien les especulacions dels personatges. A través d’ells, sabem que, filla d’una família adinerada, Pauline fuig de la vida anodina i burgesa que li estava destinada a Londres, es trasllada a París i inicia una carrera fulgurant com a poeta. Al mateix temps constitueix un cercle intel·lectual exclusiu i femení en el qual també s’entreteixeixen múltiples relacions sexuals i eròtiques, d’amistat o rivalitat, un món que té com a imatge utòpica Safo i l’illa de Mitilene. L’escriptura és rica, evocadora i poètica. L’estil és múltiple i ofereix distints registres segons els personatges. Així, a través de Marie, una antiga cambrera de Renée, llisca la llengua metafòrica i popular, mentre que, a l’altre extrem, el savi Salomó empra la d’un erudit. També cal destacar l’elaboració del llenguatge dels estudiants barcelonins del 1984, per boca de la guionista, Sara T., i, sobretot, el registre poètic de la narradora que incrusta versos, estrofes i poemes traduïts de l’obra original francesa de Renée Vivien, els modifica, els transforma i els dona un nou significat. És una novel·la en la línia de Virginia Woolf, Djuna Barnes, Mercè Rodoreda o Marguerite Yourcenar, autores a qui Marçal ret més d’un homenatge. Obtingué el premi Carlemany 1994, i, un cop publicada, els premis: Crítica Serra d’Or de novel·la 1995, de la Crítica-narrativa 1995, Joan Crexells 1995, Prudenci Bertrana 1995 i de la Institució de les Lletres Catalanes 1996. Fou traduïda a l’alemany i al castellà.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Julià i Capdevila, Ll. (19991).