Desenvolupament enciclopèdic
El subtítol, Estudi d’una passió, indica la seva voluntat cientifista i psicològica. La imatge i l’actuació d’un usurer, que reinterpreta la figura literària de l’avar, projecta imaginativament, a través d’una síntesi històrica crítica, l’evolució i els efectes del capitalisme en la societat rural catalana a les acaballes de la Revolució Industrial. L’avarícia del personatge —l’acumulació perversa i la immobilització dels diners— representa l’extrem patològic de l’individualisme burgès. El contingut sociològic es fa evident en l’exactitud històrica: caiguda de l’Antic Règim (simbolitzada en el pas del castell a mans del notari), crisi demogràfica i agrícola a causa del ferrocarril i organització proletària. Menys sotmesa al realisme que les altres obres de l’autor, esdevé una peça dramàtica i metafòrica, que manifesta la tensió entre natura i civilització pròpia del segle XIX. La moralitat es fa palesa en la manca del sentimentalisme habitual en Oller. Oleguer, antic traginer, obre magatzem de gra a Pratbell. La seva naturalesa primària li predetermina l’avarícia i l’actuació d’usurer, que crearan l’epònim Escanyapobres. Evoluciona fins a una soledat poruga i aberrant, que només trencarà per casar-se amb la vídua del seu únic amic, el notari Magí, avara com ell. Tot just casat serà víctima de la seva obsessió: el segrest i la mort, fruit d’una venjança anunciada. La gasiveria es concentra en el desdoblament de tres personatges —Oleguer, Tuies i Magí—, dels quals només sobreviu Tuies, que ocupa progressivament el lloc preeminent: tiranitza Magí i acaba superant i desposseint Oleguer. Tots els personatges tenen un simbolisme (el mosso Eloi simbolitza el proletariat; la minyona Cileta, la feminitat que pugna per salvar Oleguer...) i generen contrafigures (Oleguer-Pere, Oleguer-Vives, Tuies-Cileta...) i altres binomis. L’elaboració artística del text, centrada en la barreja d’imaginació i observació, li atorga una visió sintetitzadora que facilita la comprensió de la realitat a través de l’art. L’estructura lineal en onze capítols té com a eix el casament esperpèntic d’Oleguer i Tuies i la substitució del sexe per la riquesa (VII i VIII). La fi precipitada duu Tuies al triomf, i la descoberta del cadàver d’Oleguer forneix un desenllaç ràpid, condemnatori i moralista. La vivacitat expressiva i el dinamisme metafòric culminen en l’escena expressionista de la mina, que concentra el dramatisme i els valors simbòlics. El narrador omniscient, oral i retòric, manté un punt de vista irònic, distanciador i crític, i facilita la incorporació del lector. Predominen les escenes interiors, que atorguen valors psicològics i simbòlics als espais (magatzem, mas, castell, mina). Els recursos verbals i estructurals ben governats, l’economia estilística i l’habilitat en l’ús dels elements narratius creen una naturalitat i una simplicitat aparents. Escrita en quinze dies, filla de la fantasia i amb poc suport en la realitat segons l’autor, esdevingué el punt crucial i l’obra més original de la seva producció. Fou traduïda al castellà i al francès.
Bibliografia
- Martínez-Gil, V. (1999), p. 277-286
- Nunes, M. (1984)
- Nunes, M. (1987)
- Ortiz de Landázuri Busca, G. (1986), p. 5-119
- Paré, J. (20002), p. 7-79
- Vall i Solaz, F.X. (19942)
- Vidal Tibbits, M. (1985), p. 225-234
- Vidal Tibbits, M. (1996), p. 267-274
- Yates, A. (1979)
- Yates, A. (1980), p. 5-24
- Yates, A. (1998), p. 157-178.