Literatura catalana contemporània

Llibre d’assaig històric de Joan Fuster, publicat el 1972.

Desenvolupament enciclopèdic

L’obra dibuixa d’una manera profunda i perspicaç un panorama de la literatura catalana contemporània. Es tracta de la primera aportació crítica i històrica de la literatura que abraça des del modernisme fins a la dècada dels seixanta. Fuster, com en altres estudis d’altres períodes, remarca des del primer moment que no és un treball d’un especialista, sinó les notes d’un «simple lector». Un lector molt agut. L’estudi és ple d’observacions i d’anàlisis crítiques i obre un ventall de propostes d’investigació per a futurs estudiosos. Un factor que caracteritza el seu estil i l’allunya dels especialistes és la provocació intel·lectual i l’amenitat de les opinions. El llibre originàriament fou l’aportació inèdita a la Historia de las literaturas hispánicas dirigida per Guillem Díaz-Plaja. L’obra s’estructura en tres grans apartats: “La fi de segle (1890-1910)”, “La plenitud del Nou-cents (1911-1931)” i “Uns anys decisius (1931-1961)”. Els estudis de Fuster sobre la història cultural, literària i lingüística com aquest han tingut una gran importància en la delimitació de nous camps de treball i de discussió, tot i que han estat duts a terme des de fora dels àmbits acadèmics. Aquesta obra, escrita amb una àgil fórmula interpretativa, que no exclou ni el rigor ni la informació, està tant plena d’intuïció com lliure d’erudició academicista. En cap moment l’escriptor es priva d’opinar sobre l’obra d’un altre creador, amb aquell punyent exercici de crítica, ja sigui d’un clàssic català o d’un autor del cànon universal. A partir d’uns plantejaments, d’uns interrogants, d’una anàlisi penetrant, tota història literària, lingüística o social té inserida una resposta ideològica. L’obra s’ha convertit en un manual de consulta obligatòria tant per als estudiosos com per al públic en general. S’ha reeditat moltes vegades. El llibre incorpora una àmplia bibliografia feta per Ramon Pla. Rebé el premi Crítica Serra d’Or d’assaig (1973). Té una traducció al castellà (1975).

Bibliografia

  • Ballester, J. (2004)
  • Marfany, J.Ll. (19752)
  • Marfany, J.Ll. (1994), p. 355-364
  • Triadú, J. (19922).

Vegeu bibliografia