Conegut amb el sobrenom de lo Fi-deuer o lo Semolero. Fou regidor de València en 1820-21. Publicà en plecs solts tres col·loquis didacticopolítics sobre la resistència antinapoleònica (1809-13), protagonitzats pel graciós Saro Perrengue i el doctor Cudol, advocat, que l’instrueix. Més tard publicà una Colecció de vàries conversacions alusives al nou sistema constitucional (1820), a favor del règim constitucional, diàlegs destinats a propagar les idees liberals. L’obra és encapçalada per un pròleg en defensa de l’«idioma valencià» i del seu ús literari. Gaudí de gran anomenada i, a la mort de l’autor, els personatges foren aprofitats pels seus opositors polítics.