Utilitzà el pseudònim d’Oleart de Bel. Autora d’una breu però intensa obra poètica publicada en cinc llibres: La mort i altres coses (1956), Enllà (1974), M’empasso pols quan beso la terra (1983), Versos a Anaïs (1989) i Solitud (1991). La poesia de Maria Oleart es fonamenta en punts de tensió entre austeritat i lirisme, realitat i il·lusió, desengany i esperança. Amb Contes estrafets (1989), la seva única incursió en el món de la narrativa, guanyà el premi Don-na. Les onades (1987) i La màgia de les espelmes (1991) són obres de literatura infantil. El 2007 hom publicà una antologia titulada Jo pregunto, amb postfaci de Montserrat Abelló.