El 1570 dirigí una llarga carta en llatí al bisbe de Lleida Antoni Agustí, en la qual exposava el seu criteri sobre la formació humanística dels deixebles. Publicà Dialogus inscriptus Terentiana imitatio (València, 1562) i un Mètodo i art molt breu en romanç i molt clar per apendre la gramàtica de la llengua llatina (Lleida, 1572 i 1578), probablement la primera gramàtica llatina escrita en llengua vulgar editada a la península Ibèrica.