Desenvolupament enciclopèdic
La novel·la, ambientada a Barcelona en un temps que va del final del segle s’inicia amb el matrimoni que Teresa Goday —una jove bellesa que despatxava peix en una parada del mercat de la Boqueria— contrau amb Nicolau Rovira, un home vell i ric, gràcies al qual Teresa aconsegueix l’ascensió social, i a qui amaga, però, l’existència d’un fill secret. Un cop viuda, Teresa es casa amb Salvador Valldaura —que, al seu torn, guarda el secret del seu amor amb una jove violinista vienesa que se suïcidà— i es configura, a partir d’aquest moment, l’espai de la novel·la: la torre amb jardí, on es concentraran la major part d’elements simbòlics de l’obra: el llorer, la tórtora, l’estany... Del matrimoni Valldaura neix Sofia, que es casa amb Eladi Farriols, personatge que aporta a la família el secret d’una filla, Maria, que és adoptada pel matrimoni i sobre l’origen de la qual plana la mentida. L’aparició de Ramon i Jaume, els dos fills d’Eladi i Sofia, marquen una inflexió important dins la novel·la en dibuixar-se un triangle compost pels tres nens, que acabarà amb l’assassinat de Jaume per Ramon i Maria, la complicitat dels quals desencadena, en l’adolescència, un enamorament apassionat. Assabentats de la seva autèntica condició de germans, Maria se suïcida i Ramon se’n va de casa. A partir d’aquest moment s’inicia la decadència familiar i a les anteriors morts se succeeixen la d’Eladi Farriols i, finalment, la de Teresa, personatge central i eix de la família. La seva destrucció total —que també ho és de la torre i el jardí— es fa present amb la figura simbòlica de la rata, protagonista del darrer capítol.
Al costat dels personatges que marquen la trama argumental, n’hi ha d’altres com les minyones, les amants successives d’Eladi Farriols, o el notari Riera, amant de Teresa Valldaura, sense els quals no tan sols es perdria la tensió, sinó part de la clau interpretativa de l’obra, com ocorre en el cas d’Armanda, minyona que guarda la memòria de la família.
A la novel·la, tècnicament la més complexa de les escrites per Mercè Rodoreda, hi domina la veu omniscient del narrador sobre el monòleg interior que caracteritzà fins aquell moment la prosa de l’autora. Estructurada en tres parts corresponents a la divisió clàssica de presentació, nus i desenllaç, la novel·la esdevé, a partir del microcosmos que s’hi narra, una mena de reflexió sobre l’existència humana; el lligam d’aquesta amb l’art és desenvolupat per l’autora al pròleg que precedeix l’obra i que constitueix una mostra excepcional de teoria literària, on Rodoreda, a més, dona al lector algunes claus de lectura de l’obra, alhora que en remarca la importància de l’element simbòlic. Mirall trencat, que Rodoreda acabà ja a Romanyà de la Selva, ha estat traduïda a les principals llengües europees, i també a altres de minoritàries com l’eslovac, el búlgar, el suec o el neerlandès.
Bibliografia
- Arnau, C. (1976)
- Arnau, C. (1988), vol. 11, p. 179-182
- Arnau, C. (20031)
- Broch, À. (1998), p. 253-281
- Campillo, M. i Gustà, M. (1985)
- Palau, M. (1988).