Mossèn Llàtzer és un individu que ha acomplert al llarg de la seva vida un procés d’espiritualització i alliberament seguint un itinerari ascètic de penitència i de recerca de la pau interior. Però quan es trasllada des de la ciutat a Montmany, un poble de muntanya, la seva serenitat comença a esqueixar-se, a causa del caràcter primitiu dels seus feligresos, davant dels quals no obté mai resposta. Així, l’entorn agrest, habitat per una massa informe de veïns rudes, aspres, immobilistes, subjectes a la natura i dominats per l’instint i l’impuls de les passions, xoca amb el seu tarannà amarat de consciència, voluntat, inquietuds i sentiments. El capellà, de formació culta, és el símbol de l’intel·lectual modernista que ha optat per fer reviure el passat, la vella saviesa, cosa que el converteix en un perill per a l’ordre establert. Aquesta forma de supèrbia s’ha convertit en el seu pecat que ara ha de redimir exiliat en un poble que viu enfonsat en el sot de la inconsciència i, per tant, en la corrupció i la mort. Mossèn Llàtzer esdevé la veu de l’escriptor rebel de la darrera dècada del s. XIX. Una vegada frustrades les seves expectatives de transformació del poble, d’influir en el seu entorn immediat per fer-lo evolucionar, es lliura ell tot sol a l’acció i comença a treballar en la neteja i reconstrucció de l’església que regenta. Tampoc així no aconsegueix cap resposta. Només li resta un recurs per a fer possible el seu propòsit: assumir el paper de dominador, d’home superior a la resta, d’impositor. Però aquest pas el condemna a la solitud, que acaba essent improductiva quan arriba la Roda-soques, una prostituta que s’endú els feligresos, i que representa la resistència del poble a sotmetre’s a l’idealisme del capellà. Tallades totes les possibilitats d’intervenció, el clergue acaba en un estat catalèptic, de negació total de l’acció, que no li fa perdre la consciència, però que provoca que el prenguin per mort. Mossèn Llàtzer, en el fons, és la imatge d’un dels temes més recurrents en el modernisme: el problema de la relació entre individu (o artista) i societat (o realitat).