Vida i obra
Combinà les activitats literàries i periodístiques amb les de polític i pedagog. Fou assessor tècnic de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana (1917), que li publicà el Cartipàs català (1918) i el Sil·labari català (1922), il·lustrat per J.M. Obiols. Estigué afiliat a la Lliga Regionalista, a Acció Catalana (1922) i fou un dels fundadors d’Unió Democràtica de Catalunya (1931), partit pel qual fou elegit diputat el 1932. Es donà a conèixer literàriament com a divulgador i traductor de Chesterton, especialment des de La Nova Revista i Revista de Catalunya. En traduí Herètics (1928), Allò que no està bé (1929) i L’home que fou dijous (el 1931 a Revista de Catalunya i el 1936 en volum independent). Amb l’autor anglès com a model, defensà una literatura catòlica d’adoctrinament, de discussió i de combat vinculada a la premsa. Col·laborà intensament a “El Matí”, “El Temps”, “La Nau” i “La Paraula Cristiana”, i traduí obres de Dickens, Stra-chey i Scott. S’exilià el 1939 a França i retornà a Barcelona el 1942, on es dedicà a feines editorials. D’aquesta època són la Història de la indústria catalana (1952), escrita amb el mecenatge de la Benèfica Minerva de Fèlix Millet, i la traducció alcatalà d’El fons de la qüestió (1967), de Graham Greene.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Camps i Vallejo, F. (1991)
- Lluch, C. (2000), p. 37-92
- Serrahima, M. (1976), p. 107-120.