Quanta, quanta guerra...

Novel·la de Mercè Rodoreda, publicada el 1980.

Desenvolupament enciclopèdic

La novel·la narra la iniciació d’Adrià Guinart, un noi jove, que abandona la seva família i marxa a la guerra; les diverses històries que presencia o li expliquen, marcades pel misteri, l’onirisme i fins i tot l’esoterisme, fan que maduri al llarg d’una única nit, el temps simbòlic de la novel·la.

Dividida en tres parts, l’inici de la novel·la evoca la infantesa d’Adrià, de sobrenom Caïm, que a la nit abandona una família singular i misteriosa, per participar en la guerra. Al llarg d’aquest viatge, Adrià troba una sèrie de personatges que viuen en espais solitaris, aïllats de la realitat convencional, que li expliquen les seves vides. Aquest enfilall d’històries, que constitueix la novel·la, acostuma a correspondre a capítols tancats i amb títol, que tenen un significat simbòlic, i, de vegades, clarament esotèric; així, diverses figures corresponen a les de les cartes del tarot —el penjat, l’ermità, el pescador— o representen els set pecats capitals, mentre els números tenen, també, un sentit simbòlic. D’entre els diversos personatges que Adrià coneix, destaca el senyor Pere Ardèvol, rodejat de secrets, que viu en una casa vora el mar, al qual ajuda a morir, i Eva, sobretot, la miliciana compromesa, que participa de manera activa en la guerra, a diferència d’Adrià, amb la qual forma una parella andrògina i perfecta. Eva, que mor, a mans d’uns soldats que la violen, representa, també, el sexe femení ultratjat per l’home. En aquest viatge, en el qual la guerra és presentada de manera indirecta, però obsessiva, amb l’esment de les víctimes innocents que provoca, Adrià descobreix que al món regna el mal i, sobretot, la mort. Madur, trist i solitari, retorna a l’escenari de la seva infantesa, el jardí, quan el sol s’aixeca. Així, la nit, el temps simbòlic de l’obra, s’acaba.

En aquesta novel·la, que tendeix a la mitificació, els quatre elements assoleixen un gran relleu, els arbres i les flors, les roses grogues, en especial, símbol del coneixement. Profunda i personal reflexió sobre l’home i el món, Rodoreda aconsegueix crear un ambient misteriós i poètic, gràcies a figures i elements simbòlics, en uns escenaris naturals de gran bellesa. Premi de la Crítica, la novel·la ha estat traduïda a l’alemany, al castellà, al francès i a l’italià.

Bibliografia

  • Arnau, C. (1990)
  • Bieder, M. (1983)
  • Cabré i Monné, R. (19931)
  • McNerney, K. (ed.) (1999).