Mestre en arts a París (1534), on fou professor fins el 1538, entre el 1538 i el 1540fou professor a la Universitat de Barcelona de lògica, filosofia moral i filosofia natural. Publicà les seves lliçons a De dialectica siue rationali philoso-phiae (1540), dedicades al vicecanceller Miquel Mai. En l’interessant pròleg d’aquesta obra aposta per la renovació pedagògica basada en les bones lletres i esmenta un bon nombre de figures reformadores de la cultura barcelonina de l’època.