Es llicencià en filosofia i lletres i fou professor de segon ensenyament, de primer a Eivissa, on difongué els objectius de la Renaixença. Estrenà i publicà una vintena d’obres, entre les quals cal esmentar el drama històric Lo comte d’Empúries (1897), i altres drames com Les dues nobleses (1867), que classificà sota l’epígraf de «Cicle de les guerres en defensa de la llibertat i de la independència» i que hagué de vèncer nombroses dificultats de censura, La flor de la muntanya (1871), La pagesa d’Ivissa (1877), Set de justícia (1888), Lo desheretat (1901), i comèdies com Un agregat de boigs (1868) i Coses del dia (1868), que tracta del problema de la llengua. A Un home polític (1882) mostra una clara influència del teatre de Dumas fill i hi fou polèmica l’exposició dels tripijocs i trafiques de la política, en la línia del que feu Josep↑Feliu i Codina a Lo gra de mesc (1883). Recollí deu títols a Obres dramàtiques (1888).