Desenvolupament enciclopèdic
L’obra, planificada en diversos volums, es proposava de ser una evocació dels monuments i dels fets considerats representatius,artísticament i històricament, dels diferents territoris i cultures d’Espanya, segons uns models en què coincideixen l’estudi històric i la mitificació llegendària, a partir del coneixement directe del territori i d’una interpretació plàstica que compagina la fidelitat al detall, l’ambientació romàntica i l’exaltació del pintoresc. Al seu torn, esdevingué un model literari en l’àmbit català adoptat, entre d’altres, per Antoni de Bofarull, Adolf Blanch, i, molt especialment, Víctor Balaguer. Al primer dels dos volums dedicats a Catalunya (acabat el 1841), Piferrer, que reacciona davant la destrucció del patrimoni històric per fets revolucionaris i especulatius, posa l’accent en la lliçó de la història com a refugi davant un present cultural, social i moral insatisfactori, i hi deixa predominar, més que l’objectivitat històrica, l’especulació fantasiosa, sobretot en els relats de Cap d’Estopes (deutor de La núvia de Messina de Schiller) i de la muntanya de Montserrat, en què el poeta somnia un diàleg de l’aigua, la muntanya i els esperits de la boira. El mateix Piferrer tingué consciència que havia prioritzat aspectes aliens a la construcció d’un discurs històric rigorós, i, bé que el volum dedicat a Mallorca (publicat entre el 1842 i el 1844) encara incorporava una prosa poètica dedicada a «Las grutas de Artá», en què recorre a la personificació per remarcar la fugacitat de l’home davant de la natura, al segon volum dedicat a Catalunya (aparegut a partir del 1844, amb un pròleg datat el 1843, i acabat per Francesc Pi i Margall), mostra, com ha estat remarcat, «la superació alhora de la cultura llibresca i de l’amateurisme», i il·lustra, amb la tendència a valorar l’art romànic per damunt del gòtic com a representació de l’esperit nacional català, l’allunyament de la influència francesa, sobretot de Victor Hugo, que havia dominat al seu inici, i una evolució ideològica devers l’historicisme literari i el conservadorisme polític. Piferrer havia començat a preparar el volum dedicat a l’Aragó (si més no hi havia viatjat per documentar-s’hi), que fou escrit per Josep M. Quadrado, associat a l’empresa en vida de Piferrer, el 1842, i que començà a aparèixer el 1845. Posteriorment, anaren apareixent els dedicats al Reino de Granada (1850), escrit per Pi i Margall, a Castilla la Nueva (1853) i Salamanca, Ávila y Segovia (1865), escrits per Quadrado, i a Córdoba (1855) i Sevilla y Cádiz (1856), escrits per Pedro de Madrazo. La sèrie tingué un èxit immediat, que es reflecteix en l’alt nombre de subscriptors, que portà a la reedició dels primers fascicles, a partir del 1840, amb modificacions en les litografies i les correccions al text. A partir del 1888, la col·lecció fou editada amb nous il·lustradors i amb modificacions en els textos (els dos de Cataluña a càrrec d’Antoni Aulèstia i Pijoan), ampliada amb dos volums dedicats a Valencia, escrits per Teodor Llorente, i un a Las Islas Baleares (1888), redactat per Quadrado a partir del de Piferrer dedicat a Mallorca. Hi ha edició facsímil dels volums originaris dedicats a Catalunya (1939 i 1949) i Mallorca (1949) i del de les Illes Balears (1969).
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Grau, R. i López, M. (1985).