Roser Matheu i Sadó

(Barcelona, 1892 — Barcelona, 1986)

Poeta i biògrafa.

Vida i obra

Filla de Francesc Matheu. Estudià a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona. Col·laborà a “Claror”, publicà poemes a “Marinada”, “De Tots Colors”, Feminal, La Publicitat i La Veu de Catalunya, i fou premiada en diversos jocs florals i certàmens literaris. Amb el seu marit, Antoni Gallardo, recopilà cançons populars que foren aplegades en dos volums de l’Arxiu de l’Orfeó Català. La seva producció poètica, caracteritzada per la recerca de la perfecció formal, reflecteix una constant tensió entre els sentits i l’esperit, i reflexiona sobre temes com el pas del temps, el dolor i la maternitat. Publicà els reculls Poesies (“Lectura Popular”, 1918), La carena (1933), Cançons de setembre (1936), Poemes a la filla (1949) i Poema de la fam (1952). Deixà inèdits catorze reculls poètics, alguns textos dels quals s’editaren a Miscel·lània poètica (1982). És també autora d’articles, conferències i assaigs sobre Narcís Oller, Lluís Millet, Víctor Català i Dolors Monserdà —de la qual prologà les Obres completes—, i de les biografies Notes biogràfiques d’Antoni Gallardo i Garriga (1962), Vida i obra de Francesc Matheu (1971) i Quatre dones catalanes (1972). Així mateix, publicà amb altres autors l’antologia d’escriptores catalanes titulada Les cinc branques. Poesia femenina catalana (1975).

Bibliografia
  1. Manent, A. (1983)
  2. Pomés, A.; Torras, A. i Matheu, R. (1982), p. 169-174, 220.
Vegeu bibliografia