Participà assíduament als Jocs Florals, on el 1965 fou proclamat mestre en gai saber. Col·laborà a La Tralla, “Fornal” i El Poble Català de Tolosa (Llenguadoc). Escriví poesia, que aplegà en els volums Cant a la vida (1918), Ritmes sentimentals (1925), La rel (1929) —una selecció de la seva obra lírica—, Amb l’infinit a les mans (1936) i Caps de brot (1966), on recollí una tria de les millors poesies ja publicades més algunes d’inèdites. La seva poètica recull la precisió estilística de l’herència noucentista i se situa sobretot en la línia més moralista de Josep M. López-Picó. Publicà també els aplecs poètics infantils Cuques de llum (1930), El senyor Pèsol i altres plantes (1937), amb dibuixos de Joan G. Junceda, Ales humanes (1938), Poemes per a infants (1938), il·lustrat per Antoni Clavé, i Plantes i cuques de llum (1966), a més dels contes infantils Infants i fruites (1930), volum il·lustrat per Jack Benson. Marxà a l’exili el 1939 i en tornà el 1948. El 1973 li fou editat, pòstumament, l’aplec de poesies inèdites Oracions.