Llicenciat en dret (1882), col·laborà en publicacions vinculades al carlisme i l’integrisme, com El Correo Catalán, “La Tradició Catalana” i “Almanaque de El Áncora” i publicà l’efímer “La Setmana a Barcelona”. Obtingué dos accèssits als Jocs Florals de Barcelona (1890 i 1895), en fou secretari (1900) i manteni-dor (1901), i obtingué diversos premis al certamen de la Joventut Catòlica de Barcelona. Escriví, entre altres obres teatrals, els drames o quadres dramàtics Lo diamant perdut (1881), Glòria que mata, Diada de reis i Lo vedell d’or, la tragèdia Anníbal i l’òpera Artús (estr. 1897), amb música d’Amadeu Vives. Publicà Poesies (1889) i les proses de Música, i traduí al castellà fragments de Canigó i alguns altres poemes de Verdaguer. En llengua castellana publicà un llibre de poemes unitari, El libro de mis fantasmas (1892).