Com bé ho indica el títol, el llibre perllonga alguns dels temes i personatges que ja havia tractat en reculls anteriors, tot i que el to general dels seus poemes es vegi alterat respecte de l’obra precedent, ja que hi adopta una veu menys serena i, en alguns punts, crispada. El llibre es divideix en quatre seccions que recullen un total de disset poemes, que s’hi endrecen, generalment, seguint l’ordre cronològic en què foren escrits, entre el 1905 i el 1910.
La primera d’aquestes, “Seguit de les visites al mar”, comprèn set poemes paisatgístics que tenen la mar com a motiu central; i un darrer, La fageda d’en Jordà, que no es relaciona directament amb el tema, però que il·lustra molt bé el tractament del paisatge en la poesia maragalliana.
La segona secció, “Represa d’Haidé i altres”, funciona a tall de calaix de sastre. S’inicia amb un poema de caràcter amorós dedicat a la figura d’Haidé, que ja havia tractat en llibres anteriors, i que ara reprèn i amplia. El valor de la música, l’admiració per Beethoven, la pèrdua de la innocència i la consegüent descoberta del dolor, el rebuig de la misèria, el recel pel moviment obrer i socialista, la defensa de les formes de vida burgesa, o el pas del temps són alguns dels temes de què tracten els cinc poemes restants.
L’Oda nova a Barcelona ocupa tota la tercera part del llibre. El poema, que acaba essent un contrapunt a l’Oda a Barcelona de Jacint Verdaguer, és fruit dels fets de juliol del 1909, coneguts com la Setmana Tràgica, que causaren un fort impacte en Maragall.
La quarta i última secció, “La fi del comte Arnau i Cant espiritual”, engloba els dos poemes que li donen títol. El primer clou, des de la perspectiva de la redempció, la sèrie que dedica a aquest personatge, que havia començat a Visions & cants (1900) i continuat a Enllà (1906). El darrer, un dels poemes més coneguts i populars del poeta, és una reflexió sobre l’aferrament incondicional a la vida terrenal, en un retorn a les posicions vitalistes del final dels noranta, ni que sigui des de pressupòsits de caràcter místic.