Desenvolupa la narració Isabel de Galceran, del 1880, que aquest mateix any havia projectat ampliar com a novel·la romàntica.
Els Galceran, vella família vilaniuenca de cacics moderats, tornen de Barcelona al poble, on el marit, Don Pau, vol reeixir com a polític, enfrontant-se al progressista —per oportunisme— Rodon. El seu matrimoni amb Isabel de Galceran es veu minat —rere una recepció aparentment joiosa a Vilaniu— per la calúmnia llançada per conveïns envejosos de les qualitats i el predomini social d’Isabel. Albert Merly, jove advocat vilaniuenc arribat de Barcelona i confident d’Isabel, rep, amb ella, els efectes de la mentida pública, que el duen al suïcidi en assabentar-se —de nou situat a la capital— de la mort de la dona per incompetència del metge de Vilaniu, allunyat dels mètodes científics innovadors de la ciutat, on la família retorna.
El marc social reflecteix l’immobilisme i la mesquinesa morals que, malgrat la natura idíl·lica, mantenen l’odi a la vila, immergida en una foscor simbòlica i oposada a la ciutat, lluminosa i avançada. L’escenari històric inicia l’anàlisi olleriana de la Restauració, remuntant-se a les revoltes prèvies a la Revolució de Setembre. La relació no declarada entre Isabel —oblidada sovint per Don Pau— i Albert resta sense precisar i no té la profunditat psicològica que la trama requereix. Ambdós protagonistes romanen en una indefinició descriptiva que impedeix conèixer-ne els ressorts íntims. Josep Rodon és l’arquetip del polític sobrevingut i triomfador, antagonista de Don Pau. Tomàs Riudavets, Mercè —muller de Rodon— i la pubilla Tàrrega són personatges grotescos que, tanmateix, desencadenen l’acció.
Basada en fets i llocs reals (Valls) i escrita en dues etapes (1880-81 i 1883-85), la segona de les quals s’inicià al capítol II de la segona part, creà dubtes a Oller i dificultats per a acabar-la a causa del conflicte entre el seu temperament sentimental i l’intent d’adoptar una estètica antiromàntica. Això causa una discordança ideològica i estructural entre la minuciosa anàlisi sociohistòrica de la primera part, realista, i la feble acció dramàtica de la segona, dissolta rere solucions morals i convencions literàries romàntiques.
Bibliografia
- Aritzeta i Abad, M. (2000): “Vilaniu, mite i realitat en la novel·la d’Oller”, dins Domingo, Josep M. i Roig, Francesc (ed.): El Segle Romàntic. Actes del Col·loqui sobre Josep Yxart i el seu temps. Tarragona, Diputació de Tarragona, p. 281-285
- Bertran, J. (1999): “La festa major a Vilaniu de Narcís Oller: del document etnogràfic a la funcionalitat literària”, dins Sunyer, Magí (ed.): El Segle Romàntic. Actes del Col·loqui Narcís Oller. Valls, Cossetània, p. 173-196
- Beser, S. (1967): “La novel·la d’un personatge sense novel·la: el Josep Rodon de Narcís Oller”. Serra d’Or, 3, p. 53-58.
- Cabré i Monné, R. (2004): “Les Barcelones de Narcís Oller”, dins La Barcelona de Narcís Oller. Realitat i somni de la ciutat. Valls, Cossetània, p. 9-95
- Nunes, M. (1985): “El drama de Vilaniu. Reflexió sobre el contracte que subscriu el lector de la novel·la”. Serra d’Or, 312, p. 45-49
- Palacín Artiga, A. (1999): “Enumeració i estudi de la temàtica sociofolklòrica en la primera part de Vilaniu, de Narcís Oller”, dins Sunyer, Magí (ed.): El Segle Romàntic. Actes del Col·loqui Narcís Oller. Valls, Cossetània, p. 287-296
- Sunyer i Molné, M. (1999): El Segle Romàntic. Actes del Col·loqui Narcís Oller. Valls, Cossetània, p. 131-147
- Vidal Tibbits, M. (1983): “Del conte a la novel·la: Isabel de Galceran i Vilaniu de Narcís Oller”, dins Boehne, Patricia; Massot i Muntaner, Josep i Smith, Nathaniel B. (ed.): Actes del Tercer Col·loqui d’Estudis Catalans a Nord-amèrica. Barcelona, PAM, p. 217-226
- Yates, A. (1998): Narcís Oller, tradició i talent individual. Barcelona, Curial, p. 179-219.