Vida
De jove abandonà la carrera d’enginyer per dedicar-se a la pintura i a partir del 1903 al teatre, de la mà d’Adrià Gual i el seu Teatre Íntim. Hi feu d’actor (Èdip rei, de Sòfocles), adaptà al català obres estrangeres (La festa dels reis, de Shakespeare) i eventualment exercí d’autor (El quart de la sort). En 1904-05 interpretà diversos curts de Segundo de Chomón per als Espectacles Graner de la sala Mercè, que sota la direcció de Gual integraven diverses arts, entre les quals hi havia el cinema. Actuà també en films que aquest dirigí per a la Barcinógrafo el 1914: El calvario de un héroe; Un drama de amor; Fridolin; Linito quiere ser torero i Misterio de dolor; i el 1915 per als que dirigí Magí Murià: Por culpa del padre i El amor hace justicia. Durant la temporada 1910-11 gestionà i dirigí la companyia del teatre Romea i el 1918 abandonà la interpretació. Posteriorment, estudià dret a la Universitat de Barcelona, feu de traductor, escriví obres biogràfiques (Santiago Rusiñol, 1925; Joaquim Mir, 1931; Àngel Guimerà, 1937) i una novel·la (L’amor retrobat, 1930) i fou director d’escena al teatre Novedades. Fou redactor de "La Veu de Catalunya" i redactor en cap (1922) i director (1929) de "La Publicitat". També fou delegat de la Generalitat (1936) al Teatre Català de la Comèdia (Poliorama). Estava casat amb l’actriu Emília Baró.
Bibliografia
LLADÓ, J.M.: Carles Capdevila, "Avui diumenge", 09.05.1993.