Vida
Poeta proper al modernisme, exercí el periodisme en diversos diaris de Barcelona abans d’instal·lar-se a Madrid el 1907. S’especialitzà en drames històrics en vers, alguns dels quals foren després adaptats per a la televisió. La seva activitat cinematogràfica s’inicià com a argumentista de dos films de Josep de Togores, La pescadora de Tossa o Amor de pescadora (1914) i Los muertos viven o Un solo corazón (1915), aquí també com a guionista i codirector. El 1931 fundà, amb altres il·lustres literats, els estudis sonors Cinematografía Española y Americana (CEA). D’altra banda, la seva comèdia Rosa de Francia fou adaptada a Hollywood per José López Rubio el 1935. Adherit a la causa franquista, ja en la postguerra impulsà la carrera que havia emprès el seu fill Lluís Marquina i Pichot com a guionista de Su hermano y él (1941) i també de l’inacabat Sol y sombra de Manolete (1944-45), que havien de dirigir Abel Gance i el seu fill. Aquest últim també realitzà una adaptació de la comèdia paterna Doña María la Brava (1948). D’altra banda, al servei d’altres directors escriví els diàlegs d’El clavo (1944, Rafael Gil); l’argument de la biografia Espronceda (1945, Fernando Alonso Casares); adaptà Tierra sedienta (1945, R. Gil) i fou l’autor de l’argument, conjuntament amb el seu fill, de Serenata española (1947, Juan de Orduña).
Bibliografia
PÉREZ PERUCHA, J.: El cinema de Luis Marquina. SEMINCI, Valladolid 1983.
UTRERA, R.: "Eduardo Marquina", Escritores y cinema en España. Un acercamiento histórico. Ediciones JC, Madrid 1985.