La seva presentació pública tingué lloc al juny del 1953 al Windsor Palace amb l’estrena d’El lago de los cisnes (1953, Francesc Rovira i Beleta), curt realitzat en tres dimensions pel sistema Stereo Technique de Godfrey Jennison, patent que Talarewitz havia aconseguit el mateix any. El 1955, Talarewitz i el seu soci i cunyat Marcelo Papo Aftalion convertiren la firma en societat anònima, la qual cosa facilità la incorporació d’Enrique Balcázar Sevilla i cinc dels seus fills. El 1962, Manuel del Val Sáiz, fins aleshores gerent de la sucursal de Barcelona, substituí Tomàs Pérez i Collell com a director comercial. El negoci s’amplià amb la incorporació de Bengala Films el 1965 i amb la compra de la distribuïdora madrilenya Concordia Films el 1968. A la dècada del 1970 l’empresa inicià una nova etapa quan els dos socis vengueren les accions de la societat a E. Balcázar i a M. del Val, que acabaren per liquidar Filmax, Bengala i Concordia el 1979. Llavors Del Val fundà Distribuidora de Películas Filmax, entitat que el 1987 s’associà amb Ivex Films, firma especialitzada en vídeo i creada per Julio Fernández Rodríguez. L’empresa Ivex-Filmax es convertí en distribuïdora nacional i funcionà amb aquest distintiu fins que es convertí en Filmax Group– Telegroup, arran de la cessió de Del Val a Fernández de la marca Filmax. El nou propietari i director fundà el 1991 l’entitat Sociedad General de Derechos Audiovisuales (SOGEDASA), per comercialitzar el material de la nova companyia, que el 1997 es traslladà al Polígon Pedrosa de l’Hospitalet de Llobregat. A més de la producció, iniciada amb A tres bandas (1995, A. Coletti) i Parella de tres (1995, Antoni Verdaguer), la nova Filmax contractà el 1998 l’explotació del cine Publi del passeig de Gràcia, local que comprà el 1999 per mitjà de la seva societat PubliLumière. Sota la presidència de Fernández i amb el seu germà Carlos com a director general, la companyia inaugurà el 2002 el complex Filmax Granvia (15 sales), operació que reforçà el paper de l’empresa en el camp de l’exhibició. A Santiago de Compostel·la fundà la factoria Bren Entertainment, destinada a l’animació d’alta tecnologia, i Castelao Productions. Des d’aquell moment, l’empresa, un dels grups espanyols de referència en el sector audiovisual, quedà estructurada sobre la base de cinc grans àrees, tres de les quals corresponen a producció (coberta per Castelao Productions i les participacions amb Zenit Multimedia i l’Institut del Cinema Català), distribució (per mitjà de Sogedasa i New World) i exhibició (canalitzada per Publi-Filmax, les multisales del Filmax-Gran Via i una petita participació en l’Àrea Catalana d’Exhibició Cinematogràfica); i les altres dues corresponen als àmbits industrial i multimèdia (integrats per Filmtel, Bren Entertaiment i DVD Dreams, el primer; i Edit Music i Veo TV, el segon).