Vida
S’instal·là a Catalunya al final de la dècada del 1960 com a venedor immobiliari. A partir de la dècada del 1980 es començà a interessar pel vídeo i creà Ivex Films, que el 1987 s’associà amb Filmax. La companyia es convertí en Filmax Group-Telegroup el 1990, quan Manuel del Val cedí a Fernández la marca Filmax, grup que presidí fins el 2010. L’any següent fundà la Sociedad General de Derechos Audiovisuales (SOGEDASA) per distribuir el material de la casa, destinat als cines i a la televisió. La seva activitat com a productor es consolidà amb la creació, l’any 1995, de dues noves empreses a Santiago de Compostel·la: Bren Entertainment (destinada a l’edició de films de ficció i d’animació en 3D assistida per ordinador) i Castelao Productions (dedicada a la producció o coproducció de llargs d’imatge real).
En aquest terreny participà en la producció de nombrosos títols, com per exemple: Parella de tres (1995, Antoni Verdaguer); Tres dies de llibertat (1995, José Antonio de la Loma); El domini dels sentits (1996, cinc directores); No es pot tenir tot (1996, Jesús Garay); Un cos al bosc (1996, Joaquim Jordà); Em dic Sara (1997-98, Dolors Payàs); Subjudice (1998, Josep Maria Forn); L’altra cara de la lluna (1998, Lluís Josep Comeron); El viento se llevó lo que (1998, Alejandro Agustí), Concha d’Or del Festival de Cinema de Sant Sebastià; Goomer (1998, José Luis Feito i Carlos Varela), Goya a la millor cinta d’animació; Manolito Gafotas (1998, Miguel Albaladejo), menció especial del jurat del Festival de Berlín; La ciutat dels prodigis (1998-99, Mario Camus); No respires, el amor está en el aire (1999) i ¡Mola ser jefe! (2001), tots dos de Joan Potau; Sexo por compasión (1999) i Palabras encadenadas (2002), tots dos de Laura Mañà, guardonats al Festival de Màlaga; Els sense nom (1999, Jaume Balagueró), El perfume (2006, Tom Tykwer), Mientras Duermes (2011, de Jaume Balagueró), 100 metros (2016, Marcel Barrena), Musa (2017, Jaume Balagueró), No Matarás (2020, David Victori), El mestre que va prometre el mar (2023, Patricia Font) i La ermita (2023, Carlota Pereda), entre d’altres.
També promogué la creació de dos nous segells dins l’àrea de Castelão: Fantastic Factory, orientat cap al rodatge en anglès de films de fantasia i terror de baix pressupost –sota la direcció del nord-americà Brian Yuzna–; i Fantastic Discovery, constituït amb el propòsit d’afavorir la descoberta de cineastes novells. Aquesta producció amb mires cap a l’exterior es concretà en: "Arachnid" (ídem v. o., 2000, Jack Sholder, "Darkness" (ídem v. o., 2001-02, J. Balagueró), El maquinista (The Machinist, 2003, Brad Anderson), Rottweiler (ídem v. o., 2004, B. Yuzna), Fràgil (Fragile, 2004, J. Balagueró), la saga de terror [REC] (2007-14, de Jaume Balagueró i Paco Plaza), Transsiberian (2008, Brad Anderson) i The Way (2010, d’Emilio Estévez).
D’altra banda, com a exhibidor adquirí el cine Publi de Barcelona (1999) i inaugurà el Filmax-Gran Via (2002, 15 sales) a l’Hospitalet de Llobregat. Entre altres iniciatives seves destaquen la participació en la New World de Jaume Comas; la creació, amb Gestmusic, de Zenit Multimedia, societat destinada a la producció de sèries de ficció i programes televisius; i el conveni firmat amb Focus per dur a la pantalla obres de teatre d’una reconeguda qualitat i significació. També incorporà al seu holding la companyia Filmtel, especialitzada en la digitalització de la imatge i el so; la instauració de DVD Dreams; i l’adquisició d’una de les marques emblemàtiques del cinema espanyol, CB Films.
La seva versatilitat i empenta industrial permeteren que accedís a diversos càrrecs, com ara el de president de Barcelona Audiovisuals i el de vicepresident de la Federació d’Associacions de Productors Audiovisuals Espanyols (FAPAE). El 2008, fou absolt del delicte de desviar fons a Filmax a través d’una altra empresa, Ivex Films.
Bibliografia
- Gutiérrez, À.: “Julio Fernández, president del Grup Filmax”, Comunicació 21, núm. 6, 2001, p. 60-63.