Vida
S’instal·là a Catalunya al final de la dècada del 1960 com a venedor immobiliari. A partir de la dècada del 1980 es començà a interessar pel vídeo i creà Ivex Films, que el 1987 s’associà amb Filmax. La companyia es convertí en Filmax Group-Telegroup el 1990, quan Manuel del Val cedí a Fernández la marca Filmax. L’any següent fundà la Sociedad General de Derechos Audiovisuales (SOGEDASA) per distribuir el material de la casa, destinat als cines i a la televisió. La seva activitat com a productor es consolidà amb la creació, l’any 1995, de dues noves empreses a Santiago de Compostel·la: Bren Entertainment (destinada a l’edició de films de ficció i d’animació en 3D assistida per ordinador) i Castelao Productions (dedicada a la producció o coproducció de llargs d’imatge real).
En aquest terreny ha participat o ha donat sortida a nombrosos títols, com per exemple: Parella de tres (1995, Antoni Verdaguer); Tres dies de llibertat (1995, José Antonio de la Loma); El domini dels sentits (1996, cinc directores); No es pot tenir tot (1996, Jesús Garay); Un cos al bosc (1996, Joaquim Jordà); Em dic Sara (1997-98, Dolors Payàs); Subjudice (1998, Josep Maria Forn); L’altra cara de la lluna (1998, Lluís Josep Comeron); El viento se llevó lo que (1998, Alejandro Agustí), Concha d’Or del Festival de Cinema de Sant Sebastià; Goomer (1998, José Luis Feito i Carlos Varela), Goya a la millor cinta d’animació; Manolito Gafotas (1998, Miguel Albaladejo), menció especial del jurat del Festival de Berlín; La ciutat dels prodigis (1998-99, Mario Camus); No respires, el amor está en el aire (1999) i ¡Mola ser jefe! (2001), tots dos de Joan Potau; Sexo por compasión (1999) i Palabras encadenadas (2002), tots dos de Laura Mañà, guardonats al Festival de Màlaga; Els sense nom (1999, Jaume Balagueró), entre d’altres.
També ha promogut la creació de dos nous segells dins l’àrea de Castelão: Fantastic Factory, orientat cap al rodatge en anglès de films de fantasia i terror de baix pressupost –sota la direcció del nord-americà Brian Yuzna–; i Fantastic Discovery, constituït amb el propòsit d’afavorir la descoberta de cineastes novells. Aquesta producció amb mires cap a l’exterior es concretà en: "Arachnid" (ídem v. o., 2000, Jack Sholder, "Darkness" (ídem v. o., 2001-02, J. Balagueró), El maquinista (The Machinist, 2003, Brad Anderson), Rottweiler (ídem v. o., 2004, B. Yuzna) i Fràgil (Fragile, 2004, J. Balagueró). D’altra banda, com a exhibidor adquirí el cine Publi de Barcelona (1999) i inaugurà el Filmax-Gran Via (2002, 15 sales) a l’Hospitalet de Llobregat. Entre altres iniciatives seves destaquen la participació en la New World de Jaume Comas; la creació, amb Gestmusic, de Zenit Multimedia, societat destinada a la producció de sèries de ficció i programes televisius; i el conveni firmat amb Focus per dur a la pantalla obres de teatre d’una reconeguda qualitat i significació. També incorporà al seu holding la companyia Filmtel, especialitzada en la digitalització de la imatge i el so; la instauració de DVD Dreams; i l’adquisició d’una de les marques emblemàtiques del cinema espanyol, CB Films. La seva versatilitat i empenta industrial han fet que accedís a diversos càrrecs, com ara el de president de Barcelona Audiovisuals i el de vicepresident de la Federació d’Associacions de Productors Audiovisuals Espanyols (FAPAE).
Bibliografia
- GUTIÉRREZ, À.: “Julio Fernández, president del Grup Filmax”, Comunicació 21, núm. 6, 2001, p. 60-63.