Vida
Cosí germà de l’actriu Emília Guiu, s’educà a l’Institut-Escola de la Generalitat i començà estudis de practicant a la Facultat de Medicina. Al final de la guerra civil s’exilià a França, on estudià història de l’art i geografia humana a la Universitat de Montpeller. Retornà a Barcelona i es llicencià en dret (1941) i s’involucrà fermament en la resistència cultural catalana, col·laborant en diverses entitats. També treballà per a Ràdio Barcelona i després per a Radio Peninsular escrivint guions, adaptacions de contes i realitzant espais com ara "Panoramas de Cataluña". Fou un entusiasta del moviment de la Nova Cançó, i redactà, adaptà i traduí més d’un centenar de lletres de cançons, entre les quals hi ha els enregistraments Història de Catalunya amb cançons (1971) i Llegendes de Catalunya (1976), amb música d’Antoni Ros Marbà. El 1952 debutà com a director de teatre amb L’Annonce faite à Marie de Paul Claudel; i també escriví el llibret de l’òpera Amunt!, del mestre Joan Altisent, que s’estrenà al Gran Teatre del Liceu el 1959. D’altra banda, el grup La Trinca convertí alguns dels seus textos en els espectacles musicals de gran èxit Trincar i riure (1971) i Xauxa! (1972). Com a crític i assagista cinematogràfic col·laborà en publicacions com ara "Ariel", "Glosa", "Antologia", "El Pont", "Revista", "Cataluña Express", "Tele/estel", "Jano" i "Mundo Diario", i fou un dels primers redactors de "Fotogramas" (1946), revista en la qual col·laborà per tirar-la endavant amb el seu creador Antoni Nadal i el guionista Luis G. de Blain; també hi publicà una infinitat d’articles i reportatges durant vint-i-cinc anys. Crític culte, prestigiós i respectat, quan el 1976 aparegué el diari "Avui" es feu càrrec del comentari dels films estrenats. Fruit de la seva tasca de crític cinematogràfic és el volum Cine en pedazos (1976). També col·laborà assíduament a TVE a Catalunya (1971-76) en espais dramàtics en castellà com ara "Sospecha", "Ficciones" i "Crónicas fantásticas". Dirigí el programa de teatre en català durant cinc anys i col·laborà a "Lletres catalanes". Igualment escriví poesia, contes i novel·les com ara Tren de matinada (1968), que donà peu el mateix any a Palabras de amor (Antoni Ribas). Premi Sant Jordi de Cinematografia 1977, feu d’actor secundari en produccions com ara Vida de familia (1963-64, Josep Lluís Font); Dante no es únicamente severo (1967, Jacinto Esteva i Joaquim Jordà); Ditirambo (1967, Gonzalo Suárez); Tuset Street (1968, Lluís Marquina, iniciat per Jordi Grau); La respuesta (1968-69, Josep Maria Forn), i en els films catalans M’enterro en els fonaments, 1984); Golpe de mano (¡Explosión!) (1969, José Antonio de la Loma); La gran esperança blanca (The Great White Hope, 1970, Martin Ritt), i Liberxina 90 (1970, Carles Duran). També feu d’assessor dels vestuaris de l’Esbart Verdaguer a Érase una vez. . . (La Cenicienta) (1950, Josep Escobar).
Bibliografia
RIERA LLORCA, V.: "Jaume Picas", 9 obstinats. Ed. Selecta, Barcelona 1971, p. 125-148.