Al setembre del 1921 fundà, amb Antoni Cànovas i Rigalt, la Good Silver Film Corporation (traducció anglesa del cognom Bonaplata), productora que debutà amb Lilian, del director artístic de la casa, Joan Pallejà (John Pellears). El 1923 constituí el Consorcio Internacional de Explotaciones Cinematográficas (CIEC), domiciliat a Barcelona, que el 1926 obrí una sucursal a París, on anà a viure Bau-Bonaplata. Amb l’objectiu de presentar les grans superproduccions europees, el 1926 creà i dirigí la Federación Cinematográfica Latina (FCL), que el 1927 es convertí en concessionari exclusiu, per a l’Estat espanyol, Centreamèrica i Sud-amèrica, del Block Européen de Cinégraphistes, entitat domiciliada a París, amb sucursals a Berlín i Viena, i que dirigí personalment amb Pau Castell i Bofill d’administrador i Manuel Mayol com a cap dels serveis estrangers. La FCL passà a tenir Joan B. Orriols com a director. Bau-Bonaplata també tingué certa popularitat amb els seus peculiars comentaris als noticiaris Éclair Journal; Paramount News i Fox Movietone, que després amplià al Pathé Journal i France Actualité. El 1952 fou designat corresponsal a París de la revista barcelonina Imágenes (1945-61), tasca que ja havia desenvolupat el 1927 per a la publicació Internationale Filmzhan de Praga, i per a la barcelonina Publi Cinema (1934-36). És fill del pianista Llorenç Bau i la soprano Carme Bonaplata, i germà de la també cantant Carme Bau.