Vida
És considerat el pare de la historiografia cinematogràfica a Catalunya. Doctor en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona (UB), el 1992 hi obtingué la primera càtedra de cinema de Catalunya, amb el projecte Els orígens iconogràfics de l’expressió cinematogràfica. Des del 1969 fins a la jubilació, ensenyà història, estètica i sociologia del cinema i els audiovisuals i introduí les matèries cinematogràfiques al Departament d’Història de l’Art de la UB. El 2001 fou elegit president de la Fundació de la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent, de la qual havia estat professor, director de cursos i president-rector (1996-2000). Així mateix impartí una ingent quantitat de lliçons i conferències en molts altres centres universitaris, tant de l’Estat espanyol com de l’estranger, en entitats culturals i cineclubs. S’inicià com a llibreter en el negoci familiar Porter Llibres (1945-77), on el 1958 creà COCICA juntament amb la seva dona Guillemette Huerre Boca (1928 – 1998) –fundadora del primer cineclub infantil de Catalunya (1957)–. Amant de la música, participà en la fundació del moviment de la Nova Cançó (1959) i del col·lectiu Els Setze Jutges (1961) i enregistrà un disc. Tot i que es dedicà principalment al cinema, també intervingué en el camp teatral com a actor i codirector d’obres a l’Agrupació Dramàtica Barcelona, al Teatre Viu (1953-63) i al Cercle Artístic de Sant Lluc, juntament amb Ricard Salvat. Exercí la crítica en revistes com "Curial" (1949-51), "Serra d’Or" (des del 1960), "Destino" (1962-75), "Jano" (1976-81), "Revista de Catalunya" (des del 1986), "Revista Ateneu", etc. , i en el diari "Avui" (1976-81, 1986-89). És autor d’un seguit de llibres pioners, com ara La cinematografia catalana: 1896-1925 (1958), amb la seva esposa, que anys més tard amplià i posà al dia com a Història del cinema català: 1895-1968 (1969), amb la col·laboració de Maria Teresa Ros i Vilella i l’equip de COCICA, i que reedità i amplià de bell nou el 1992 com a Història del cinema a Catalunya (1895-1990); Cinema per a infants (1963); i Adrià Gual i el cinema primitiu a Catalunya (1985), resum de la seva tesi doctoral. També redactà manuals de cinema en col·laboració. Altres treballs seus són: "El cinema" (Un segle de vida catalana: 1814-1930, 1960); Divagacions sobre el cinema (1961); Cinema. Final de trajecte i començament d’utopia (1962); "El cinema" (L’art català contemporani, 1972); El cinema català primitiu ("L’Avenç", núm. 11, 1978, p. 20-27); "La Catalunya contemporània i el cinema" (6 anys d’Història i Cinema a la Universitat de Barcelona, 1987); Quan les pantalles no parlaven. L’era dels pioners: 1896-1939 ("Barcelona, metròpoli mediterrània", núm. 6, 1987, p. 58-63); Les bases tècniques / industrials del cinema a Catalunya (1897-1930) ("Archivos de la Filmoteca", núm. 6, 1990, p. 34-41); Vint anys de cinema a Catalunya ("Revista de Catalunya", núm. 50, 1991, p. 159-173); "Situació i previsions del cinema a la Catalunya Autònoma" (La cultura catalana actual (1960-88), 1993); "Petita història del Cercle Lumière de Barcelona" (Memòries dels Cercles de l’Institut Francès, 1994); "El cinema a la Catalunya de la primera postguerra" (Els anys de la postguerra a Catalunya (1939-1959), 1994); 1944-1994. Cinquanta anys de cinema a Catalunya ("Quaderni ibero-americani", núm. 77, 1995, p. 39-53); "Cultura cinematogràfica: El Noucentisme 1906-1918" (Història de la cultura catalana, 1996), i "Cinema: de la crisi productora a la introducció del parlant. Primeres avantguardes 1918-1930" (Història de la cultura catalana, 1997). D’altra banda, també participà en la proposta d’arguments i en la coredacció de guions de curts i llargs documentals, en film o vídeo, a més de presentar i interpretar algun breu paper en produccions cinematogràfiques o televisives a Catalunya. Exercí de responsable de la Secció Cinematogràfica Fructuós Gelabert i fou cap del Servei de Cinematografia i Audiovisuals de la Generalitat (1981-86), així com primer director de la Filmoteca de Catalunya. La seva dedicació al cinema i la tasca exercida el feren mereixedor, entre d’altres, del premi especial del jurat del Sant Jordi de Cinematografia 1974, la medalla d’or de la UNICA 1985, el Premi Nacional de Cinematografia de la Generalitat 1991, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat 1992, el Premi de la Crítica del Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya 2000 i la medalla al Mèrit Cultural de l’Ajuntament de Barcelona 2003. La seva plural activitat abastà també la política, en la clandestinitat i com a diputat al Parlament de Catalunya per ERC (1982-84); i el sindicalisme, com a secretari general de la Intersidical Confederació Sindical de Catalunya (ICSC, 1990-98).
Bibliografia
ARANDA, Q.: Entrevista amb Miquel Porter, "Idees", 20.12.1992, p. 3-5.
BROCH, À.: Miquel Porter i la cinematografia catalana, "Oriflama", núm. 145, 1974, p. 23-27.
GARCIA I FERRER, J.M. i MARTÍ I ROM, J.M.: Miquel Porter Moix. Cineclub de l’Associació d’Enginyers, Barcelona 2000.
"Miquel Porter i Moix", La mirada crítica. Associació Catalana de Crítics i Escriptors Cinematogràfics, Barcelona 1997, p. 33-39.
PORTER, MARTA: Miquel Porter i Moix, seny i rauxa, "Faig Arts", hivern del 2001 - primavera del 2002, p. 45-53.
TIÓ, P.: Miquel Porter, cinèfil i humanista, "Avui diumenge", 14.07.1985, p. 4-5.