Norman J. Cinnamond

Norman James Cinnamond James

(Barcelona , 1886 — Barcelona , 1967)

Distribuïdor i productor.

Vida

De pare nord-irlandès i mare anglesa, s’educà i estudià a Anglaterra. Treballà en l’empresa paterna Thomas Cinnamond and Sons d’importació de fosfats dels EUA, situada al carrer de la Duana. En aquest despatx, el 1912, i amb la denominació de Cinnamond Film, obrí la seva primera oficina. El 1923 importà dos títols notables: La roda (La Roue, 1923, Abel Gance) i Nanook, l’esquimal (Nanook of the North, 1920, Robert Joseph Flaherty). El 1924 es feu càrrec de la representació per a l’Estat de la Pathé Exchange Inc. , de Nova York. Al maig del 1929 substituí Antoni Torres en la direcció i gerència de la Hispano American Films, filial espanyola de la Universal Pictures, fundada per Carl Laemmle. El 1931 abandonà el càrrec i tornà a treballar pel seu compte com a representant a l’Estat de la nord-americana RKO-Pathé, de la qual oferí un abundant assortit de films sonors com El cantant de jazz (The Jazz Singer, 1927 Alan Crosland), primer film sonor de la història del cinema. També presentà obres tan notables com Nascuda per estimar (Born to Love, 1931, Paul Stein), Prestigi (Prestige, 1932, Tay Garnett) i Què val Hollywood? (What Price Hollywood?, 1932, George Cukor), protagonitzades per figures tan conegudes com Constance Bennett, Joel MacCrea i Adolphe Menjou. La seva oferta s’amplià el 1933 amb la incorporació del catàleg de les nord-americanes Majestic i Monogram Pictures. També conreà la producció i el 1934 feu possible l’edició dels llargs comercials El niño de las coles i ¡Que tío más grande!, ambdós de Josep Gaspar, i el migmetratge documental La ruta de Don Quijote de Ramon Biadiu. Fou vocal de la primera junta directiva de l’Associació Nacional de Productors Cinematogràfics d’Espanya constituïda el 1936 sota la presidència de Sadurní Huguet i Riba. Igualment, gestionà la programació de dos locals a Berga i Gironella i tingué interessos en alguns del centre de Madrid, com el cine Callao. Durant la Dictadura de Primo de Rivera es nacionalitzà espanyol, però fou soci del British Club de Barcelona, fundador del Polo Jockey Club (després Real Club de Polo) i cofundador del Golf Pedralbes. També practicà la pintura i el dibuix, fou un destacat esportista (hípica, golf, polo), presidí la Federació Catalana de Clubs de Futbol (1911), escriví articles a "El Noticiero Universal", i publicà alguns llibres. Durant el conflicte bèl·lic abandonà el cinema, després que la productora fos col·lectivitzada i fes documentals de guerra.