Defensà l’alliberament nacional dels Països Catalans per mitjans democràtics i la construcció del socialisme. En les eleccions legislatives de 1986 participà en la coalició Unió de l’Esquerra Catalana, amb el Partit Socialista Unificat de Catalunya, que obtingué 124.551 vots. El 1987 participà en la creació de la federacióIniciativa per Catalunya [IC], però el mateix any un grup de militants i quadres de Reus, encapçalats per Ernest Benach, passaren a Esquerra Republicana de Catalunya [ERC]. Davant les eleccions europees d’aquell any integrà la coalició Esquerra dels Pobles (amb Euskadiko Ezkerra, Unitat del Poble Valencià, Partit Socialista de Mallorca i Esquerda Galega), que obtingué 24.914 vots a Catalunya i cap diputat. La coalició es repetí el 1989, recollint 16.020 vots i un escó europeu. Poc abans, al novembre de 1988, Josep Huguet Biosca i altres militants abandonaren l’ENE per ingressar a ERC. Havent assolit un miler de militants, uns 70 regidors i un diputat al Parlament català, des de 1990 el partit inicià un procés gradual de dissolució en el si d’IC, tot i que algunes figures optaren per incorporar-se a ERC. La seva secció juvenil era l’Entesa dels Joves Nacionalistes d’Esquerra. Dirigents: Jaume Nualart,Jordi Carbonell, Magda Oranich, Joan Armet, Marc Palmés i Josep Huguet. Publicà el butlletí Més Lluny (1988-1989).