Està integrada pel Partit dels Comunistes de Catalunya [PCC], el PSUC Viu, el Col·lectiu Roig-Verd-Violeta [CRVV], el Col·lectiu per una Esquerra Alternativa. IV Internacional, el Partit Obrer Revolucionari, el Partit Acció Socialista de Catalunya, Socialismo Internacional i els Col·lectius Llibertaris (representats per Pere Serrad). Els partidaris de la creació d’un referent català d’Izquierda Unida [IU] constituïren EUiA arran del trencament d’Iniciativa per Catalunya amb IU. Inicialment crearen la plataforma Unitat d’Esquerres, que incloïa, a més de les entitats esmentades, Izquierda Republicana-Partit Republicà d’Esquerra, que finalment restà al marge de la federació per la seva voluntat de crear una secció catalana d’IU. També rebé el suport de dues publicacions, Mientras Tanto, dirigida per Francisco Fernández Buey (que impulsava l’anomenat Espai Roig-Verd-Violeta, un col·lectiu que preconitzava un moviment assembleari promotor de nous moviments socials), i El Viejo Topo, dirigida per Miquel Riera. No obstant això, el tipus de relacions que calia establir amb IU (el seu referent estatal) fou objecte de polèmica entre els fundadors, ja que els seguidors de Julio Anguita (o “anguitistes”) eren minoria dins la nova federació i aquesta no es volia limitar a ser una filial catalana d’IU. La polèmica es reflectí en el nom escollit: mentre el PCC pretenia mantenir “Unitat d’Esquerres” (que havia designat el procés constituent de la federació), la resta de grups, liderats pel PSUC Viu, pretenien que s’anomenés Esquerra Unida (per subratllar el seu caràcter de formació homòloga d’IU). Es plantejà una aliança amb Els Verds-Esquerra Verda de Catalunya que en les eleccions locals de 1999 no es materialitzà. El president general és Juan Manuel Patón (del PCC) i el coordinador és Antoni Lucchetti (del PSUC Viu). En les eleccions europees de 1999 obtingué 58.535 vots (2,0%) i en les autonòmiques celebrades aquest mateix any, 44.334 vots (1,4%).