Es declara antiestalinista, rebutja els sindicats que defineix com un pilar indispensable del capitalisme, i critica la IV Internacional per haver abandonat l’internacionalisme proletari. Propugna l’abstenció en totes les eleccions. S’organitzà a Barcelona a finals de la dècada de 1970 amb Octavi Mondelo, Marcel (Anselmo), Joan Ferran i Serafini i Antoni Fernández Teixidó. El seu líder fou Manuel Fernández-Grandizio (Munis). Òr-gan de premsa: Alarma (1958, 1970-1976 i 1977-c.1984). Des de la mort de Munis (1989), la seva activitat es reduí.