Configurà un succedani polític del PCP d’escassa importància, però un xic més rellevant que el Bloc Català Treballista. Amb seu a Barcelona, tingué, almenys, alguns militants al Tarragonès. Es confegí amb quadres procedents de les successives plasmacions polítiques d’Estat Català [EC] apartats pel camí, com ara Rafael Duran Albesa (antic secretari de Macià a l’exili de Perpinyà), Francesc Pina (de la Secció Ferroviària d’EC el 1931), Francesc Montanyà (exmilitant doble, de la Unió Socialista de Catalunya i d’Estat Català-Força Separatista d’Extrema Esquerra), que pactaren amb vells protocomunistes catalans com ara Domènec Ramon (cofundador del Partit Comunista Català). Tots estaven presumiblement oposats a la dinàmica d’unificació socialista-estalinista-catalanista, des de posicions obreristes i “nacional-revolucionàries”. Des del 31 de gener de 1936, l’FNCP edità l’efímer setmanari La Dalla. El grup desaparegué amb l’esclat de la revolució (anuncià la dissolució el 5 d’agost d’aquell any).