Es definí com un partit trotskista d’acció, obrer, socialista, antiburocràtic i internacionalista que es proposava crear un front únic obrer. Al febrer de 1980, l’assassinat a Madrid a mans de pistolers feixistes de la jove militant Yolanda González li donà una gran notorietat mediàtica. En les eleccions legislatives de 1982 (20.099 vots) integrà en les seves llistes candidats del Partido Obrero Revolucionario de España. Des de 1983 concorregué a totes les eleccions en solitari, amb els següents resultats: 5.384 vots en les autonòmiques de 1984; 11.540 vots en les legislatives de 1986; 5.794 vots en les autonòmiques de 1988; 12.322 vots en les legislatives de 1989 i 10.270 vots en les autonòmiques de 1992. Ha estat membre de l’FBI i després de la Lliga Internacional de Treballadors (o sector “morenista”). Els dirigents foren Doroteo Navarro i Esther del Alcázar. A partir de 1989 la discussió sobre les causes de la caiguda del mur de Berlín suscità un viu debat intern i al juliol de 1993 el PST es dividí en dues formacions: el Partido Socialista de los Trabajadores (La Verdad Socialista) i el Partido Socialista de los Trabajadores (Contra Corriente). Edità La Verdad Socialista (1980-1993) i estigué vinculat ala Lliga Internacional dels Treballadors. Les Joventuts publicaren La Chispa i Apunts.