Vida i obra
Era nebot de l’arxiver i historiador Pròsper de Bofarull i Mascaró (Reus 1777 – Barcelona 1859) i germà del també escriptor, arxiver i historiador Antoni de Bofarull i de Brocà (Reus 1821 – Barcelona 1892). Començà estudis al seminari però els abandonà per llicenciar-se en dret a la Universitat de Cervera. Tanmateix l’advocacia tampoc no fou el seu destí. En acabar, exercí durant un breu període. Al principi dels anys quaranta fundà la revista El Juglar (1843) i el Diario de Reus. De avisos y noticias, que sortí per primera vegada l’1 de novembre de 1844. De les quatre pàgines, dues les dedicà a la secció “Crónica de Reus”, on publicà les primeres dades històriques sobre la població que des de jove anà recollint. Sembla que la revista el Boletín Reusense li copiava els articles, raó per la qual Andreu de Bofarull interrompé la publicació del Diario de Reus a l’agost del 1845. El 1859, juntament amb E. Balañà i Ordeix, refundà el Diario de Reus. De avisos y noticias, mantenint-lo dins una clara línia catòlica i conservadora. Fou membre de la Societat Arqueològica Tarraconense, del Centre de Lectura de Reus i secretari de la Junta de Beneficència. El 1862 fou proclamat tresorer del Centre de Lectura i, juntament amb J. Güell i Mercader, es comprometé a fer el primer inventari de tots els béns mobles i el catàleg dels llibres de l’entitat. També rebé l’encàrrec d’adquirir obres d’art per a la col·lecció de la societat. Després d’uns quants anys de treball oficiós a l’arxiu, el 2 d’octubre de 1863 fou nomenat arxiver de l’arxiu històric municipal de Reus. Posteriorment, el 1867, fou nomenat bibliotecari i oficial segon de secretaria de l’Ajuntament reusenc. Andreu de Bofarull esmerçà grans esforços en la recuperació del passat històric i monumental de les comarques del Baix Camp i el Tarragonès, especialment de les poblacions de Reus, Tarragona i Salou. Partint d’un esperit conservador i d’una laboriosa tasca d’acumulació de documentació històrica i tenaç recollida de restes arqueològiques, realitzà un destacat treball com a arxiver de la ciutat de Reus i bastí una important obra com a historiador local.
A més de nombrosos articles sobre tradicions i monuments repartits en publicacions locals, destaca la seva obra més completa i ambiciosa, Anales históricos de Reus, desde su fundación hasta nuestros días (1845), al final dels quals inclogué uns Apuntes históricos sobre Salou. L’obra és organitzada en dues parts. La primera, estructurada cronològicament, explica la història política de Reus des del s. xii fins al s. XIX. La segona, fonamentalment descriptiva, parla de la població, de les activitats econòmiques i culturals, de les institucions i dels costums. En el moment de la seva publicació, l’obra rebé el reconeixement dels lletraferits i de les institucions locals, com l’Ajuntament, que li encarregà la revisió de les actes municipals. L’estudi de les actes li permeté adonar-se que l’extracte que n’havia fet l’últim arxiver, Celedonio Vilà, i que ell mateix havia utilitzat per a preparar els Anales, feia omissió d’importants aspectes de la política local. Aquesta circumstància l’animà a continuar treballant i recollint informació. El resultat fou una segona edició dels Anales, corregida i augmentada, publicada el 1866.
Poc després de la primera edició dels Anales, i dins l’ambient de conservadorisme polític i la recuperació dels valors de la tradició catòlica que es respirava a l’Estat espanyol, publicà Poblet, su origen, fundación, bellezas, curiosidades, recuerdos históricos y destrucción (1848), amb diverses edicions fins el 1889. El 1849 edità, juntament amb J.F. Albiñana i de Borràs, Tarragona monumental, o sea, descripción histórica y artística de todas sus antigüedades y monumentos. Primera parte, que comprende á Tarragona celta y romana. Al llarg dels anys cinquanta, A. de Bofarull es dedicà a refer i sintetitzar part de la informació recollida en els Anales. Resultat d’aquest treball fou la publicació de dues obres breus, de caràcter més divulgatiu, titulades Reus en el bolsillo, o sean, sus costumbres mas antigua y modernas, fiestas políticas, religiosas y domésticas, antiguallas, efemérides (1851) i la Guía de Reus (1856). També escriví Don Jaime el Conquistador (1856). De fet, el conjunt de la seva obra es caracteritza per la recuperació del passat cultural de Reus i de la seva rodalia. Aquest esforç no restà al marge de les crítiques; ja al seu temps se li retreieren mancances i errors, però la crítica més dura vingué dels sectors més joves i progressistes, representats pel periodista Josep Güell i Mercader, que considerà els Anales com una obra clarament insuficient.
Lectures
- ANGUERA, P.: El Centre de Lectura de Reus. Una institució ciutadana, Edicions 62, Barcelona 1977.
- OLESTI, J.: Diccionari biogràfic de reusencs, vol. I (A-L), Ajuntament de Reus, 1991, p. 121-122.
- SANTASUSAGNA, J.: Reus i els reusencs en el Renaixement de Catalunya fins al 1900, Gráficas Martorell, Reus 1949 (2a ed.), p. 80-84.