El seu profund coneixement de la història (especialment la medieval) emergeix al llarg de la seva producció poètica i teatral ( La dama d’Aragó, 1955). Retratà agudament l’Empordà i la Catalunya del s. xix a Climent (1969), a partir de les vivències i els documents de dos avantpassats seus: Enric de Climent i Vidal i Enric de Climent i Casadevall. Així mateix, fou l’autor de la ucronia “Vilasacra, capital del món” (conferència pronunciada el 1956 i publicada el 1967), on es planteja, en estil humorístic, què hauria passat si el rei Pere el Catòlic no hagués perdut la batalla de Muret (1213) i hagués convertit el poble de Vilasacra en capital de l’imperi catalanooccità. Deixà inèdites unes memòries.