En la seva organització hi exercí un paper decisiu Eufemià Fort i Cogul.
El primer col·loqui, celebrat a Santes Creus (1966), fou convocat per l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus amb l’objectiu d’afavorir l’elaboració del Monasticon Cataloniae. Hi participaren nombrosos catedràtics i professors universitaris, com Eufemià Fort i Cogul, Josep M. Casas i Homs, Miquel Coll i Alentorn, Joan-Ferran Cabestany i Fort, Jaume Sobrequés i Callicó i Manuel Riu i Riu. També hi prengueren part Antoni Pladevall, alguns investigadors vinculats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i clergues regulars i seculars. S’estudiaren diversos aspectes de la història medieval dels monestirs i ordes religiosos establerts al territori català, especialment cistercencs i benedictins. L’èxit de la trobada portà a la publicació de les ponències i comunicacions: I Col·loqui d’història del monaquisme català. Santes Creus 1966 (1967). Els temes tractats foren fonamentalment fets històrics posteriors a la Reconquesta, a partir del segle XI, a més de l’art monàstic i de la metodologia per a l’estudi de la història del monaquisme.
Es constituí una Comissió Permanent, presidida per Eufemià Fort i Cogul, encarregada de la convocatòria dels següents col·loquis, que a partir d’aquella primera trobada anaren a càrrec de la diòcesi corresponent a la localitat on es feien els actes.
El segon col·loqui se celebrà a Sant Joan de les Abadesses (1970) i comptà amb els participants ja esmentats i, a més, amb Josep Iglésies i Fort, Eduard Junyent i Josep M. Salrach. Les ponències se centraren en les regles monàstiques, les canòniques regulars, els monestirs femenins i aspectes econòmics de la vida monàstica, tot insistint en els elements vinculats a Sant Joan de les Abadesses. Com en l’anterior trobada, també es feu referència a l’art monacal i a les fonts documentals. Les comunicacions s’ampliaren en l’àmbit geogràfic (Aragó i la Catalunya del Nord), cronològic (amb estudis a partir del segle X) i ordes investigats (cartoixans, jerònims i templers). Les actes i les ponències foren publicades en dos volums per l’abadia de Poblet: II Col·loqui d’història del monaquisme català. Sant Joan de les Abadesses 1970 (1972).
El tercer col·loqui es convocà a Bellpuig d’Urgell l’any 1974. També comptà amb la presència d’Emili Giralt i Raventós i d’Antoni Llorens, a part d’altres persones al·ludides anteriorment. Les ponències presentades tractaren de la bibliografia monàstica catalana, el monaquisme al Regne de València, la situació monacal al bisbat de Solsona, el monaquisme dels segles XVI i XVII i la desamortització. S’observà un esforç per continuar ampliant l’àmbit cronològic i geogràfic.
L’últim dels col·loquis, el de Sant Miquel de Cuixà (1979), es caracteritzà per la presència d’un important nombre d’investigadors rossellonesos, cosa que afavorí que les comunicacions estiguessin més centrades en el monaquisme de la Catalunya del Nord. L’indret on se celebrà feu que la participació fos més restringida que en les altres reunions. La mort d’Eufemià Fort i Cogul l’any 1979 i la seva absència en aquest quart col·loqui foren uns factors determinants per a explicar la no-continuïtat de les trobades, ja que ningú no se’n volgué encarregar de les tasques organitzatives.
Bibliografia
- AUTORS DIVERSOS: I Col·loqui d’història del monaquisme català. Santes Creus 1966, 2 vol., Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, 1967.
- AUTORS DIVERSOS: II Col·loqui d’història del monaquisme català. Sant Joan de les Abadesses 1970, 2 vol., Abadia de Poblet 1972.