Vida i obra
Estudià al seminari de Tarragona (1922-28). Fou professor de català fins el 1937. El 1935 publicà Caliu. Guspires i records, un llibre de poemes vertebrats al voltant de quatre motius temàtics: la religió, la pàtria, l’amor i la mort.
Catòlic i nacionalista català, durant la postguerra fou un dels promotors de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus (1947) i de la restauració del monestir, a través de l'organització i participació als Col·loquis d’història del monaquisme català (1966-1988). Fou igualment promotor de la col·lecció “Analecta Selvatana” (1947).
Publicà nombrosos llibres d’erudició i de divulgació, a més d’extensos treballs en revistes especialitzades (en les quals emprà pseudònims com Artemi Folch, Francesc A. Miquel, Miquel Albert i Andreu Selvat). Es dedicà sobretot als estudis històrics sobre el Camp de Tarragona, la Selva del Camp, els monestirs de Poblet i Santes Creus, el monaquisme i l’època de Jaume II. També publicà diverses biografies i alguns volums de goigs, costumaris i llegendaris.
Publicà volums de la sèrie “Episodis de la Història”. Se'n destaquen Santes Creus. Notes històriques i descriptives (1930), El beat Claret i l’arquebisbat de Tarragona (1949), Margarida de Prades (1960), Costumari de la Selva del Camp (1961), Goigs de l’arquebisbat de Tarragona (1964), El rector de Vallfogona (1964), El llibre de Valldossera (1968), La llegenda sobre Margarida de Prades (1970), Santes Creus de l’exclaustració ençà (1972), El senyoriu de Santes Creus (1973), La llegenda del rescat de sant Esteve (1973), El llegendari de Santes Creus (1974), Eduard Toda, tal com l’he conegut (1975), Ramon Muntanyola, testimoni de reconciliació (1977), Ventura Gassol, un home de cor al servei de Catalunya (1979) i Sant Bernat Calbó, abat de Santes Creus i bisbe de Vic (1979).
També és autor de, La Inquisició i Ramon Llull (1972) i la monografia Catalunya i la Inquisició (1973), sobre la qual J. Reglà digué en el pròleg que E. Fort «ha defugit embolicar-se en actituds polèmiques i ha anat de dret al gra, oferint-nos una panoràmica de conjunt del Sant Ofici de Catalunya, des dels seus orígens medievals a l’abolició del Tribunal quan s’enfonsà l’Antic Règim».
Els seus treballs foren premiats diverses vegades. El seu fill Francesc-Xavier Fort i Bufill (Barcelona 1940), periodista, ha publicat una biografia de Prat de la Riba (1967).
Bibliografia
- Coll i Alentorn, Miquel: “Pòrtic”, dins Diversos autors: Miscel·lània Fort i Cogul. Història monàstica catalana i història del Camp de Tarragona. Barcelona, PAM, 1984, p. 5-9.
- Manent, Albert: “Eufemià Fort i Cogul, un servei constant a la història”. Sd’O, 243, 1979, p. 33-34.