Vida i obra
Ingressà a quinze anys en la Companyia de Jesús i feu el noviciat a Nivelles (Bèlgica). Cridat a l’ensenyament, primer a Loiola, on cursà retòrica i filosofia i fou professor d’humanitats, gramàtica i idiomes fins al 1860. A partir de llavors i fins al 1866 anà a Carrión de los Condes (Lleó), on ensenyà exegesi i llatí, grec i hebreu, cosa que li facilità el contacte amb historiadors i antiquaris. El lleonès Eduardo Saavedra fou un dels qui més contribuïren a desvetllar la seva vocació per l’arqueologia, l’epigrafia i la diplomàtica. Fita dedicà una de les seves primeres obres a l’epigrafia romana de la ciutat de Lleó, La epigrafía romana de la ciudad de León (1868).
Retornà a Catalunya durant els anys 1866-68 i es lliurà de ple als estudis de la seva especialitat. Amb la caiguda de la monarquia, el 1868, fou desterrat amb tots els jesuïtes espanyols. S’establí a Vals-prèp-de-Lo-Puèi (Alvèrnia), i aprofità l’estada per estudiar i publicar inscripcions i documents medievals de la regió, i els dominis dels templers de Velai. És d’aquesta època Tablettes historiques de la Haute Loire (1870).
Poc després tornà a Manresa. Una curta permanència al monestir de Sant Esteve de Banyoles, aleshores Casa Missió Diocesana, on actuà com a superior i organitzà un hospital de sang per als ferits de la guerra carlina. També li permeté de prendre contacte amb els documents de l’arxiu catedralici de Girona, i n’edità alguns en Los reis d’Aragó i la seu de Girona (1873). Igualment, recopilà aleshores les inscripcions hebrees de Girona, que foren objecte d’una altra obra. El 1872 edità La santa cueva de Manresa, on relacionà la història local i l’arqueologia amb el passat dels jesuïtes. Contribuí amb un estudi biogràfic sobre Bernat Boades a la primera edició del Llibre dels feits d’armes de Catalunya que publicà Marià Aguiló el 1873. Del 1874 al 1877 la seva activitat se centrà a Barcelona, tot i que només hi publicà estudis menors.
Elegit membre corresponsal (1876) i després numerari (1879) de la Real Academia de la Historia, es traslladà a Madrid i emprengué estudis d’abast peninsular en l’àmbit de l’epigrafia llatina i hebrea i en l’edició de textos medievals. Dirigí l’Acadèmia des de 1911 fins a la seva mort, com a successor de Menéndez y Pelayo.
Fou també membre de la Real Academia Española (que li encarregà de fixar els mots castellans procedents del germànic, l’hebreu, el sànscrit, el celta i el basc) i de la de Bellas Artes de San Fernando, de la de Bones Lletres de Barcelona i dels instituts d’arqueologia de Berlín i Coïmbra. Col·laborà en un gran nombre de revistes d’història i també religioses, així com a La Renaixença Catalana.
L’enorme quantitat de publicacions de Fidel Fita és dedicada especialment a història eclesiàstica, a epigrafia romana, hebrea i celtibèrica i a col·leccions de documents, i entre les de tema català hom pot destacar l’edició de Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfor Despuig (1877) —en fou el primer editor —, Los reis d’Aragó i la seu de Girona (1873), Lápidas hebreas de Gerona (1874), El gerundense y la España primitiva (1879) —sobre el cardenal Margarit—, El Llibre Verd de Manresa (1880), El Principado de Cataluña (1883), Fernando II de Aragón en la historia parlamentaria de Cataluña (1888), La reacción metropolitana de Tarragona y el concilio compostelano del año 959 (1901), Barcelona en 1079 (1903), Epigrafía visigótica en Barcelona (1907), Renallo gramático (1908). També prologà amb un estudi sobre la personalitat de Bernat Boades, el Llibre dels feits d’armes de Catalunya, que edità Marià Aguiló el 1873 i col·laborà a l’edició de Las Cortes de Cataluña de l’Academia de la Historia; també fou el més destacat col·laborador hispànic d’E. Hübner en el Corpus Inscriptionum Latinarum.
Col·laborà en l’edició de les Corts de Catalunya, promoguda per l’Academia de la Historia dins la col·lecció “Cortes de los antiguos reinos”. A l’Academia de la Historia es conserven nombrosos manuscrits de Fidel Fita sense inventariar i molta correspondència seva amb erudits coetanis.
i Epigrafía visigótica en Barcelona (1907). Prologà amb un estudi sobre la personalitat de Bernat Boades l’edició, del 1873, del Llibre dels feits d’armes de Catalunya i fou el primer editor, el 1877, de Los↑col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa.
Bibliografia
- García Iglesias, L.: “Las dificultades del P. Fidel Fita, SJ, para afincarse en Madrid”, BRAH, 94, 1997, p. 525-588.
- Pérez Goyena, A.: “El R. P. Fidel Fita y Colomer”, Razón y Fe, 50, 1918, p. 259-262.
- Revuelta, M.: La Compañía de Jesús en la España contemporánea, Madrid 1984-91.