Desenvolupament enciclopèdic
També és coneguda amb el nom de Crònica de Sant Joan de la Penya o pinatesa, perquè l’historiador Jerónimo Zurita la considerà escrita per un monjo d’aquest monestir aragonès. Pere III la concebé com una introducció a la seva Crònica personal (vg. Crònica de Pere el Cerimoniós): si les Cròniques dels reis d’Aragó tenen el regnat d’Alfons el Benigne com a colofó, la Crònica de Pere III el Cerimoniós té aquest mateix regnat com a preàmbul.
De les Cròniques dels reis d’Aragó es conserven quatre versions en català, una en llatí i una en aragonès. L’obra tingué com a antecedent un text llatí, avui perdut. Aquesta primigènia versió llatina hauria estat escrita entre el 1336 i el 1359 per Tomàs de Canyelles, escrivà reial, que s’hauria basat en la segona versió llatina de les Gesta comitum Barcinonensium et regum Aragonum, la Historia gothica de Rodrigo Jiménez de Rada, el Cronicon Villarense, una crònica navarroaragonesa i les cròniques catalanes de Desclot i Muntaner. D’aquesta versió original llatina en derivaria la primera versió catalana, redactada el 1366, una segona versió catalana reduïda escrita els anys 1372-75, una versió llatina feta entre el 1369 i el 1375 per Guillem Nicolau (capellà de la reina Violant de Bar, traductor de les Heroides d’Ovidi i més tard rector de Maella) i una versió aragonesa feta el 1372 o poc temps després. De l’ampliació de la segona redacció catalana en sorgí una tercera versió en aquesta llengua. I finalment la versió llatina de Nicolau fou traduïda al català per Gaspar de Talamanca a la segona meitat del s. XV. Dividida en 39 capítols breus, aquesta obra representà un punt d’inflexió en la historiografia catalana medieval perquè, abans d’entrar en detall en el tema principal (la història de Catalunya i Aragó), fa per primera vegada un resum de la història general d’Espanya. Així, hi ha una primera part que comença amb el poblament primitiu de la Península Ibèrica, atribuït a Túbal, i continua amb la fundació per Hèrcules de la Seu d’Urgell, Vic i Barcelona, el període visigòtic, des dels primers reis llegendaris fins a Roderic la invasió musulmana i els inicis de la reconquesta. Amb la fundació del monestir de Sant Joan de la Penya comença una segona part més extensa dedicada exclusivament a relatar la genealogia i els fets més destacats dels reis de Navarra, els comtes i reis d’Aragó i els comtes de Barcelona fins a la mort d’Alfons el Benigne (1336).
El manuscrit català publicat per A.J. Soberanas (Crònica general de Pere III el Cerimoniós, dita comunament Crònica de Sant Joan de la Penya, Barcelona 1961) inclou dos breus capítols finals dedicats al mateix Pere III i a Joan I, que no formen part del cos original de l’obra i que probablement foren afegits pels monjos de Ripoll.
Aquesta obra, malgrat que literàriament és mediocre i des del punt de vista historiogràfic és molt irregular (al costat de fets llegendaris inclou notícies inèdites), fou molt valorada i emprada per historiadors posteriors com Pere Tomic, Pere Miquel Carbonell, Jerónimo Zurita i Joan Gaspar Roig i Jalpí.
Lectures
- COLL I ALENTORN, M.: “Les diverses redaccions de la Crònica dels reis d’Aragó e comptes de Barcelona”, Obres de Miquel Coll i Alentorn. I. Historiografia, Barcelona 1991, p. 112-113.
- MASSÓ I TORRENTS, J.: Historiografia de Catalunya en català durant l’època nacional, Nova York-París 1906.
- MENÉNDEZ PIDAL, R.: Catálogo de la Real Biblioteca. Crónicas generales de España, Madrid 1918.
- RUBIÓ I BALAGUER, J.: “La versió llatina de la Crònica General de Catalunya i Aragó”, Estudis Universitaris Catalans, XXI, Barcelona 1936, p. 343-355.
- RUBIÓ I LLUCH, A.: “Estudi sobre l’elaboració de la Crònica de Pere el Cerimoniós”, Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans, III, Barcelona 1909-10, p. 519-570.
- SÁNCHEZ ALONSO, B.: Historia de la historiografía española, I, Madrid 1947.
- UBIETO, A.: “Notas sobre la crónica de San Juan de la Peña”, Pirineos, VI, Saragossa 1950, p. 463-490.
- — Crónica de San Juan de la Peña, València 1961.
- XIMÉNEZ DE EMBÚN, T.: Historia de la Corona de Aragón (La más antigua de que se tiene noticia), conocida generalmente con el nombre de Crónica de San Juan de la Peña, Saragossa 1876.