Estudià a Barcelona, València, Lleida i Osca durant quinze anys. Fou batxiller en teologia, mestre en arts, doctor en dret civil i canònic i catedràtic de lleis a l’Estudi General de Barcelona. És autor de la Descripción de las excelencias de la muy insigne ciudad de Barcelona. Van añadidas otras curiosidades de esta segunda impresión con las proezas de los inclitos condes de Barcelona y una descripción de la montaña de Nuestra Señora de Montserrate (1589). També escriví obres d’oratòria (Barcelona 1582), de dret i uns comentaris de l’obra d’Aristòtil. Així mateix, és autor d’In praeclarissimorum comitum barcinonensium ad vivum expressas effigies (1589), dedicat a Joaquim Setantí.
Jorba escriví la seva obra en català, després la traduí al llatí i, posteriorment, Miguel de Rosers en feu la traducció al castellà. L’autor comença l’obra parlant de la fundació de la ciutat o pels cartaginesos o pel mateix Hèrcules, en dona l’extensió (8.300 passos), i immediatament fa referència als barcelonins il·lustres de l’època medieval i als autors estrangers que han parlat de la ciutat. Explica que Barcelona era ja reconeguda a l’època de Carlemany i que el nom de catalans sorgí a l’època de Carles el Calb. Després en descriu els edificis religiosos i civils més característics. Més endavant descriu tot Catalunya i fa esment de la resta dels Països Catalans, i també de les famílies més importants de la ciutat. El llibre acaba amb una descripció en llatí de Montserrat i un epíleg al lector on recorda la necessitat de treballar contínuament en benefici de la pàtria. L’edició està molt influïda per la pesta d’aquell any –«... todos somos miembros de un cuerpo, y quan breve es el suspiro de la muerte...»– que, segons l’autor, feu 11.472 morts.