Fou catedràtic de castellà a la Universitat de Liverpool. Vers el 1920 es traslladà a Barcelona per aprofundir els seus estudis sobre el romanticisme europeu, i entrà en contacte amb Antoni Rubió i Lluch i els seus principals deixebles. Les seves investigacions tingueren com a resultat obres com A Survey of the Influence of Sir Walter Scott in Spain (1926) i, sobretot, Studies of the Spanish Mystics (1927-30) i l’ambiciosa History of the Romantic Movement in Spain (1940). El seu contacte amb la intel·lectualitat catalana del primer terç del s. XX influí decisivament en el fet que, des del seu Institute of Hispanic Studies, es decantés cap a l’estudi de totes les cultures de la Península Ibèrica i no de manera exclusiva envers la castellana. Així, en el Bulletin of Spanish Studies (que fundà el 1924 i que el 1948 passà a dir-se Bulletin of Hispanic Studies), no tan sols acollí articles en català, sinó que el seguiment de la cultura catalana de l’època tingué una secció pròpia escrita en la llengua autòctona, “Des de Barcelona”, redactada per Ferran Soldevila amb el pseudònim E.V. (iniciada el 1925, interrompuda per la guerra civil i represa durant el període 1947-51).
El 1935 intentà crear un Centre d’Estudis Catalans a la Universitat de Liverpool, que no reeixí, però el 1948 aconseguí crear un lectorat d’història i literatura catalana, adscrit al d’espanyol, que fou ocupat per Joan Triadú i pel qual passaren noms molt destacats de la intel·lectualitat catalana.
Interessat en la figura i l’obra de Ramon Llull, li dedicà l’extensa biografia Ramon Llull: A biography (1929) i un llibre de divulgació, Fool of Love (1946); també traduí a l’anglès el Llibre d’Amic e Amat (1923), L’Arbre de la filosofia d’amor (1925), Blanquerna (1926), el Llibre de les bèsties (1927) i Vida coetània (1927). La seva investigació sobre temàtica catalana s’estengué també a articles d’actualitat i a estudis geogràfics i descriptius, d’entre els quals destaca la veu “Catalonia” inclosa en la Chamber’s Encyclopaedia (1950).
La seva obra més ambiciosa referida a la realitat catalana és Catalonia Infelix (1937), síntesi interpretativa del passat català que, estructurada en dos grans capítols (“Història d’una nació” i “Lluita d’una nació”), partí dels temps més reculats per a arribar a l’esclat del conflicte bèl·lic i revolucionari del 1936. En el seu moment, l’obra despertà una profunda polèmica entre els intel·lectuals addictes a la Generalitat republicana, per l’anàlisi crítica que feia de la història més immediata. El llibre, però, contribuí a la coneixença de Catalunya en el món de parla anglesa, i el 1986 fou traduït al català per Pere Ortís.
La decisiva aportació de Peers a l’estudi i la difusió de la cultura catalana li valgué el nomenament com a membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans el 1947, i, arran de la seva mort, el reconeixement en forma d’emocionats records en les principals publicacions de l’entitat redactats per Jordi Rubió (Anuari de l’IEC,1953) i Jordi Carbonell (Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics II, 1953).