Emili Beüt i Belenguer

(València , 1902 — València, 1993)

Escriptor i divulgador d’estudis geogràfics.

Vida i obra

Es dedicà bàsicament a la geografia descriptiva de les comarques del País Valencià. L’any 1922, amb la col·laboració d’E. Cebrián, organitzà les Joventuts Ratpenatistes. Des del 1926 fins a la seva jubilació treballà en diversos organismes de l’administració de la Diputació Provincial de València. Fou un dels activistes més importants de l’excursionisme valencià a través del Centre Excursionista de València i de l’associació El Palleter. Des de la proclamació de la Segona República participà, de la mà de Joaquim Reig, en les campanyes d’afirmació nacionalista que promogué el Centre d’Actuació Valencianista, del qual fou membre fundador i president del departament de Cultura. Així mateix, fou membre fundador de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana (1933), i n’arribà a ser vicepresident. En col·laboració amb Lambert Castelló publicà Primer llibre per a infants (1933), obra de creació que tingué un gran èxit de crítica i vendes, i fou utilitzada per a l’ensenyament de la llengua. Aquest mateix any redactà Geografia del País Valencià, que havia de publicar la Diputació Provincial, però que restà inèdita i uns quants anys més tard fou la base de la Geografia elemental.

Participà en el redreçament cultural valencià de la postguerra a través de les tertúlies d’escriptors i intel·lectuals i de l’editorial Torre. En aquesta editorial publicà una part important de la seva obra. Fou també corrector lingüístic en diversos projectes culturals, com l’editorial Sicània i en la revista que portava el mateix nom.

Fou president de Lo Rat-Penat (1974-80), però presentà la dimissió davant les pressions internes creades pel problema del secessionisme lingüístic, moviment conegut per blaverisme. Beüt fou un clar defensor de les Normes de Castelló del 1932 i de la unitat de la llengua catalana. També participà activament en altres institucions i associacions culturals i valencianistes, com l’Associació de Cronistes Oficials del Regne, l’Ateneu Mercantil, la Fundació Gaietà Huguet, etc.

Publicà diversos treballs dedicats a la geografia descriptiva: Camins d’argent (1950-57) –cinc volums sobre els rius valencians–, Les comarques valencianes (1970), Geografia elemental del Regne de València (1971), Compendi de Geografia elemental del Regne de València (1978), Castillos valencianos (1984), Dos excursionistes valencians: Antoni Josep Cavanilles i Antoni Ponz (1951) i Els paisatges i els pobles valencians descrits pels nostres escriptors (1966) –antologia de textos literaris sobre la geografia valenciana.

Una part important de la seva obra divulgativa, al voltant d’un miler d’articles, es pot trobar en revistes i en premsa diària com El Camí, Pueblo, Levante, Las Provincias, Valencia Atracción, Pont Blau, Sicània i Penyagolosa.

Rebé el premi Cavanilles (1984), el Premio Nacional de premsa (1988) i el títol de valencià de l’any, concedit per la Fundació Huguet, (1992) i fou membre del Consell Valencià de Cultura.

Lectures
  1. VILA MORENO, A.: “Estudi introductori”, Homenatge a Emili Beüt, Consell Valencià de Cultura, València 1994, p. 11-70.