Membre fundador de La Jove Catalunya (1870), fou, sobretot, un poeta i literat participant assidu dels Jocs Florals. La seva obra poètica, reunida en els tres volums del Romancer català (1877-1914), és farcida de temes històrics: La Jornada del Bruch (1874), Lo combat de Cadaqués (1891), etc. Com a autor teatral exposà temes històrics amb notable èxit: Margarida de Prades (1871), Joan Blanques (1880), Almodis (1880), etc. Ingressà en la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona l’any 1886 amb un discurs titulat “Sistemático desvio de los historiadores castellanos respecto a los hombres y las cosas de las tierras catalanas” (1888), on critica la visió castellanocèntrica de les històries d’Espanya de Mariana i de Modesto Lafuente. Des d’una posició regionalista, els acusa d’escriure una història identificada amb l’opinió dominant de la “regió capital”, i conclou que «con respecto a Catalunya, la Historia General de España está aún para escribirse». També és autor de l’estudi Teatre català: apuntacions històricas-críticas des de’ls seus orígens fins al present estat (1876).