Vida i obra
El seu treball més conegut és Voyage en Espagne dans les années 1816, 1817, 1818, 1819, ou recherches sur les arrosages (1823), un estudi sobre la llei de regatge, que fou impulsat per la Société Royale d’Agriculture (París), basat en un treball de camp fet a Catalunya i València. A Catalunya, descriví el sistema hidràulic de les conques dels rius Ter, Besòs, Llobregat, Francolí, Ebre i Segre; i, a València, dels rius Millars, Túria i Xúquer. Juntament amb els canals d’irrigació, elaborà interessants observacions referents a l’ús de les sínies, que pensava que eren d’origen egipci. L’autor llegí les obres agronòmiques de Columella i Ibn al-Awwam, i, partint d’aquestes, conclogué –basant-se en la naturalesa conservadora del costum agrícola– que el sistema hidràulic valencià era de fundació àrab. Mantingué correspondència amb altres historiadors rellevants per documentar-se, especialment amb Francesc Xavier Borrull, Antonio Vives, administrador de l’Albufera, i Vicent Salvà. En les cartes adreçades a Borrull es palesa que Jaubert, com Borrull, estava condicionat per una suposició a priori basada en la creença de la capacitat àrab i la incapacitat cristiana per la pràctica de la hidràulica. L’edició espanyola dels Voyages (1844) conté les ordenances de vuit canals; això convertí aquesta obra en el llibre de referència bàsic dels sistemes hidràulics valencians, i el seu autor, en un referent cultural.
Les Memoires del seu viatge a Espanya, escrites quasi tres dècades després de fer-lo, en molts capítols segueixen els clixés romàntics francesos, però també contenen alguns passatges sorprenents, com la positiva impressió que li provocà el general Elío i la seva visita al comte d’Almodóvar. També feu altres treballs sobre irrigació al Rosselló i una història dels sistemes hidràulics als imperis antics. A més, escriví la primera història del català i de la literatura catalana, publicada el 1824, en què mostra un coneixement extraordinari de la cultura catalana.
Des del 1824 fou membre corresponent de l’Académie des Sciences. El seu arxiu personal es conserva intacte a la seva casa familiar, al priorat del monestir del Camp, a Paçà; conté correspondència diversa, com la que mantingué amb Francesc Xavier Borrull.
Entre la seva bibliografia també cal destacar: Notice historique sur la ville et comté d’Empurias (1822), Canales de riego de Cataluña y Reino de Valencia (traducció castellana de Juan Fiol, 2 vol., València 1844), Souvenirs du voyage de mission en Espagne en 1819 (1998), Recherches historiques sur la langue catalane (1824, reedició a cura d’Enric Prat i Pep Vila, 2000), Recherches historiques et géographiques sur la montagne de Roses et le Cap de Creus (1833) i Recherches sur les arrosages chez les peuples anciens (1845-47).
Lectures
- SAQUER, J.: “François Jaubert de Passa et l’Espagne”, Souvenirs du voyage de 1819 en Espagne, SASL, Perpinyà 1998, p. 331-392.
- — “L’Espagne et François Jaubert de Passa”, Souvenirs du voyage de 1819 en Espagne, SASL, Perpinyà 1998, p. 393-431.