Vida i obra
Provinent d’una família benestant, realitzà els estudis de retòrica i gramàtica al col·legi dels escolapis de Moià. Posteriorment es doctorà en dret civil a la Universitat de Cervera (1758). L’any 1759 ingressà al monestir premostratenc de Nostra Senyora de Bellpuig de les Avellanes, on ràpidament establí contacte amb Jaume Caresmar. Arribà a ser-ne prior (1795, 1801) i abat (1789). Al llarg de la seva vida realitzà diversos viatges per Catalunya, Aragó i Navarra per tal de cercar documents, restes arqueològiques i monedes antigues. Juntament amb els seus germans d’orde Caresmar i Martí, representa la renaixença dels estudis històrics a partir de mitjan s. XVIII.
L’obra de Pasqual és extraordinàriament diversa, però malauradament la majoria dels seus escrits resten inèdits o bé s’han perdut. Només hi ha constància d’una obra impresa en vida seva: El Antiguo Obispado de Pallás en Cataluña sacado de la obscuridad y tinieblas en que estuvo embuelto por muchos siglos (1785). Aquesta obra fou editada perquè interessà a les autoritats de Tremp per tal de sol·licitar el restabliment del bisbat de Pallars. També hi ha un parell de cartes crítiques, on estudià l’origen dels graners públics de les viles catalanes –impreses per A. Elies i Robert: Discurso sobre el origen, antigüedad y progreso de los positos o graneros publicos de los pueblos [...] van al fin dos cartas críticas, que dirigió a éste el Dr. Don Jayme Pasqual..., 1787.
Posteriorment, Gener Gonzalvo publicà l’any 1991 l’edició facsímil de la Carta del P.D. Jaime Pasqual al M.I.S. Marqués de Capmany (1837), on l’erudit estudia l’origen i la fundació del monestir de Santa Maria de Vallbona (Urgell). És digna de menció la gran tasca erudita de Pasqual, ja que a més de consultar fonts arxivístiques, les confrontà amb la informació aportada per onze historiadors anteriors i contemporanis, en un breu opuscle de només una trentena de pàgines.
La resta de les seves obres, sens dubte les més importants, resten inèdites o bé s’han perdut, com ara la monumental Sacra Cathaloniae Antiquitatis Monumenta. Es tracta d’un conjunt de 12 volums manuscrits, dipositats actualment a la Biblioteca de Catalunya. L’obra conté transcripcions de documents, breus referències a l’existència de documents, descripcions de manuscrits, transcripcions i notificacions de l’existència d’inscripcions, lletres de Pasqual sobre qüestions diverses, entre moltes altres coses. L’índex complet dels volums es troba publicat en el Butlletí de la Biblioteca de Catalunya, 5 (1930).
També cal esmentar la Respuesta a los cinco interrogatorios del S[eñ]or Vicario General Cisterciense que á solicitación de la mui ilustre Señora Doña Theresa de Riquer y de Sabater y de su Real Monasterio de Vallbona ha trabajado, después de examinado los antig[uo]s instrumentos de su Archivo el Doctor en Derechos Don Jayme Pasqual. Aquesta obra, escrita l’any 1800 i coneguda habitualment amb el nom de Llibre Verd –és enquadernat en pell verda amb motius daurats–, constitueix la peça historiogràfica més important que s’ha escrit mai sobre el cenobi urgellenc. Pasqual hi realitzà una gran tasca de recerca i, al llarg de més de 150 pàgines, resol la qüestió sobre l’origen del monestir, inclou abaciologis, un consistent apèndix documental, antigues constitucions que regien la vida monàstica, la vida de Ramon de Vallbona i una resolució capitular de Blanca d’Anglesola. A l’Arxiu de Santa Maria de Vallbona es conserva l’original (AMV 17.7), i també es poden consultar les cartes de Pasqual adreçades a l’abadessa Teresa de Riquer i de Savater (1767-1802) (AMV 17.6).
En darrer terme, s’hauria de fer esment de l’Explicació o Comentari sobre la inscripció romana trobada a Bonrepòs (Perolet), traduïda al castellà per Pedro Díaz de Valdés (1783), inquisidor de Barcelona. Aquesta obra té un interès especial perquè mostra el vessant d’epigrafista, traductor i literat de Pasqual, ja que es presenta en forma de diàleg entre dos personatges i el mateix Pasqual.
El fons personal de l’autor es troba dispers entre la BC, la Biblioteca del Convent dels Franciscans de Balaguer (Noguera), l’arxiu de la Real Academia de la Historia de Madrid i l’arxiu del monestir de Bellpuig de les Avellanes.
Lectures
- CORREDERA, E.: La Escuela Histórica Avellanense, Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida 1971.
- GONZALVO, G.; BARÓ, X.: “Notes sobre l’evolució de la historiografia generada al voltant del monestir cistercenc de Santa Maria de Vallbona”, URTX. Revista Cultural de l’Urgell, 10, 1997, p. 15-26.
- — “La difusió de la historiografia del Monestir de Santa Maria de Vallbona en els segles XVIII i XIX: de l’erudicció al romanticisme”, Congrés d’Història de la Cultura. Producció Cultural i Consum Social, Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida 2000, p. 141-153.