Joan Corminas i Güell

(Manlleu, Osona, 1800 — Burgos, 1854)

Historiador de la literatura catalana i prevere.

Vida i obra

Fou canonge de Tarragona i de Burgos i catedràtic de retòrica a la Universitat de Cervera. Fou membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des del 1852. Escriví narrativa històrica, discursos acadèmics i necrològics, articles literaris i poesia, utilitzant el català, el castellà i el llatí com a llengües literàries. És autor d’un important compendi d’escriptors catalans, Suplemento a las Memorias para ayudar a formar un diccionario critico de los escritores catalanes (1849), que completava les Memorias (1836) de Fèlix Torres i Amat de Palou, de qui Corminas fou deixeble. A l’arxiu Torres i Amat de la Biblioteca de Catalunya es conserva la correspondència personal mantinguda entre tots dos erudits. També feu alguns discursos acadèmics a la Universitat de Cervera, i compongué una Oda d’exaltació del govern de Ferran VII.

Lectures
  1. CORTS, R.: L’arquebisbe Fèlix Amat (1750-1824) i l’última Il·lustració Espanyola, Herder, Barcelona 1992.
  2. SAINT-GERMAIN, L.F. DE.: “Historia y labor de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona”, Historia y labor de la Real Academia de Buenas Letras desde su fundación en el siglo XVIII, Reial Acadèmia de Bones Lletres, Barcelona 1955, p. 132-133.