Joan Josep Permanyer i Ayats

(Barcelona, 1848 — Barcelona, 1919)

Historiador del dret, jurista i polític.

Vida i obra

Fill del jurisconsult i polític Francesc Permanyer i Tuyets (1817 – 1864), alcalde de Barcelona (1856), diputat a corts i ministre d’Ultramar (1863), i professor universitari.

Joan Josep Permanyer obtingué el títol de batxillerat el 1862 i estudià dret a la Universitat de Barcelona. El 1867 es llicencià en dret administratiu i el mes d’abril del 1869 ho feu en dret civil i canònic. El 15 d’octubre d’aquest mateix any obtingué el grau de doctor en dret civil i canònic.

La seva vinculació docent a la universitat com a auxiliar d’assignatura es documenta des del final del 1872, i no passà a catedràtic supernumerari fins l’any 1878. L’any 1884 fou nomenat catedràtic numerari d’història general del dret espanyol a la UB. El 1899 fou proposat per la junta de professors de la Facultat de Dret com a vocal de la comissió encarregada de redactar els projectes de llei en què s’havien de contenir les institucions forals que convenia conservar.

Fou president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació (1895-96) i presidí l’Ateneu Barcelonès (1898). Fou degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona (1903-11), impulsà l’adquisició de fons per a la biblioteca i en disposà l’ordenació per facilitar-hi l’accés. El 1909, sota el seu mandat i a instàncies de Maspons i Anglasell, es reedità l’estampació del 1704 de les Constitucions i altres drets de Catalunya, per tal de facilitar la consulta de la compilació als juristes.

Persona d’ideari regionalista, es definí com a catalanista conservador. Fou dirigent de la Unió Catalanista (l’assemblea de la qual presidí el 1893) i de la Lliga Regionalista. Fou membre de la comissió redactora del Memorial de greuges i ponent a les Bases de Manresa, sobre el poder central de l’Estat. La seva producció intel·lectual denota la projecció de la seva activitat política en l’àmbit professional, i aquesta supeditació n’ha afectat la valoració. Així, en el discurs que feu com a president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació en la sessió inaugural del 1896, “Necesidad de que la vida jurídica de Cataluña sea catalana en todas sus esferas y manifestaciones” (discurs publicat també en la Revista Jurídica de Cataluña), propugnà, entre altres qüestions, l’existència d’un poder judicial autònom respecte als de la resta de l’Estat. En el discurs del 1897 a l’Ateneu Barcelonès “Discurso leído por ..., presidente de la Academia de Jurisprudencia y Legislación de Barcelona en la sesión inaugural el día 23 de abril de 1897” (1897), feu una apassionada defensa de l’autonomia política i administrativa de Catalunya, visió que arribà a formular també en el vessant fiscal. La seva concepció conservadora i nostàlgica el menà a cercar en la Catalunya medieval un referent que es pogués contraposar al liberalisme i a les seves nefastes conseqüències. Les seves preocupacions per les qüestions polítiques i socials, l’essència de les quals trobà en el món medieval, no el desvincularen del paper que a l’Edat Mitjana (i també aleshores amb la seva doctrina social) tenia l’Església.

Dins la seva producció, destaca el projecte de compilació publicat el 1915, Proyecto de Apéndice al Código Civil, aprobado por la Comisión de Codificación de dicho territorio, siendo ponente el vocal D. Juan J. Permanyer y Ayats, y sometido, ante la misma, a nueva revisión. Aquesta obra s’emmarca dins del conjunt d’iniciatives en defensa de les institucions civils catalanes que calia conservar davant del moviment codificador espanyol; al costat dels temes socials, s’ocupà també, entre d’altres, dels censos emfitèutics. Permanyer també és autor d’Apuntes de Historia General del Derecho Español (1905), una visió de conjunt del dret espanyol que s’anà reeditant i ampliant. Aquesta obra, presentada com uns apunts de la disciplina, és una mostra il·lustradora del tipus de gènere al qual pertany, que al seu moment fou ben valorada.

Entre la seva bibliografia també destaquen les obres següents: Dictamen sobre la codificación propuesta en el Real Decreto de 2 de febrero de 1880 (1881), Discurso inaugural leído en la solemne apertura del curso académico de 1917 a 1918 ante el claustro de la Universidad de Barcelona (1917), “Exposición y proyecto de ley sobre expropiación forzosa de los censos enfitéuticos de Barcelona y de su huerto y viñedo”, Revista Jurídica de Cataluña (1908) i Discursos (s. a.).

Lectures
  1. “D. Joan Permanyer Ayats” [Necrològica], Revista Jurídica de Cataluña, 1919, 81-83.
  2. OLLÉ, J.M.: Homes del Catalanisme: Bases de Manresa. Diccionari biogràfic, Dalmau, Barcelona 1995.