Fou director de la “Biblioteca a tot vent” d’Edicions Proa, i col·laborà en La Publicitat, L’Horitzó, El Diluvio i La Campana de Gràcia, que dirigí des del 1932. L’aspecte biogràfic i memorialístic destaca en la seva obra narrativa, especialment a Servitud. Memòries d’un periodista (1926), Vida interior d’un escriptor (1928), Camins de França (1934) i Ressonàncies (1942-52); però arriba al seu punt àlgid en la monumental novel·la El pelegrí apassionat, de 12 volums que apleguen més de 6 000 pàgines, on l’autor feu un immens retaule de la seva pròpia vida al llarg de quaranta anys d’història de Catalunya. La publicació d’aquest cicle novel·lístic gegantí (insòlit per les seves dimensions en la narrativa catalana) suscità una violenta polèmica, ja que per tal de contestar unes acusacions de malversació de fons públics, l’autor hi revelà aspectes escandalosos, tant d’ordre polític com íntim, sobre destacades personalitats que hi apareixen amb el nom canviat. Tanmateix, com ha advertit Guillem Jordi Graells en el seu estudi aprofundit de l’obra (Realitat i ficció en “El pelegrí apassionat” de Joan Puig i Ferreter, tesina inèdita llegida a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1973), no es pot prendre com un relat exacte amb protagonistes emmascarats, ja que realitat i ficció es barregen en un tot narratiu difícilment destriable.