Joan Sempere i Guarinos

(Elda, Alt Vinalopó, 1754 — Elda, Alt Vinalopó, 1830)

Advocat, escriptor i erudit.

Estudià retòrica, filosofia, teologia i dret al Seminari i Universitat d’Oriola. Fiscal del Tribunal Suprem de Justícia a Madrid, durant la guerra del Francès fou detingut per afrancesat. Exiliat a Bordeus, escriví Histoire des Cortes d’Espagne (1815, n’existeix una traducció castellana del 1834). El 1826 tornà a Elda, on romangué la resta de la seva vida. D’entre la seva prolífica bibliografia, en la qual mostrà el seu caràcter d’il·lustrat, atent als corrents intelectuals europeus del moment, abunden les obres de tipus històric: Ensayo de una biblioteca española de los mejores escritores del reinado de Carlos III (1785-99, ed. facs. 1969), Historia del lujo y de las leyes suntuarias en España (1788, el primer volum fou reeditat a València el 2000), Historia de las rentas eclesiásticas de España (1822), Historia del derecho español (1844) i Historia de los vínculos y mayorazgos (1847). El 1998 es publicà a Alacant la traducció castellana del primer volum de la seva obra Consideraciones sobre las causas de la grandeza y de la decadencia de la monarquía española, escrita originàriament en francès. La Real Academia de la Historia, de la qual fou soci honorari, conserva la seva biblioteca de temes jurídics i econòmics.