Matriculat com a mercader de la ciutat de Barcelona (1692), serví l’any 1699 com a conseller quart de la ciutat i també col·laborà amb la tresoreria reial del Principat. El 1700 entrà a formar part de la nova Acadèmia dels Desconfiats, i el 1702 redactà una descripció geogràfica del Principat de Catalunya, que fou reelaborada el 1708, en una doble versió en català i en castellà. La Descripció constitueix un valuós testimoni de l’activitat econòmica de Catalunya vers el 1700 i, al mateix temps, és una expressió dels projectes de represa i reforma del comerç. Inclou una presentació de l’activitat manufacturera de poblacions com Olot, del trànsit marítim de les costes de Llevant i de Ponent, i, sobretot, del creixement econòmic de Mataró, que esdevingué la segona població de Catalunya, en nombre d’habitants i en activitat comercial. Aparici atribuí el progrés de Mataró al “lliure comerç”, és a dir, a la manca d’impostos municipals, idea que defensà al llarg de la seva obra. La lloança del comerç es concreta en Holanda, mentre que critica l’administració fiscal de la Generalitat i també determinats aspectes de la fiscalitat reial. Crida l’atenció que l’autor presenti la noblesa catalana adversa a la consideració social del comerç. Fou partidari de la presència catalana en el comerç americà i defensà que la conca de l’Amazones era una regió idònia per a dur a terme aquesta activitat (de fet, els portuguesos hi establiren després la Companyia de Maranhao). Com a expert en administració fiscal, fou cridat en diferents moments polítics per a organitzar el cobrament d’impostos a Catalunya. Primer fou el donatiu a Felip V votat per les Corts de 1701-02. Tot i que d’entrada els austriacistes el desinsacularen de les bosses del Consell de Cent (1705), possiblement perquè el consideraren poc afecte, el tornaren a cridar perquè organitzés els cobraments del servei votat per les noves Corts el 1706. El 1713 s’absentà de Barcelona per no participar en la resistència. L’intendent borbònic José Patiño també requerí els seus serveis a fi d’organitzar el cobrament del nou impost del cadastre, fet que implicava un coneixement orientatiu de la població i de la riquesa del país. També se li atribueix la base de la divisió del Principat en corregiments, tal com disposava el decret de Nova Planta del 1716, a partir d’un informe de Patiño. Però Aparici passà a la història sobretot com a cartògraf, concretament com a autor d’un mapa de Catalunya dedicat a Felip V (1720). Tanmateix, no ocupà cap càrrec important dins l’administració fiscal borbònica. Fou després de morir que els seus fills li aconseguiren, de manera pòstuma, el títol de cavaller (1747). Els seus descendents ocuparen càrrecs importants dins l’administració borbònica, i algun d’ells seguí mostrant interès per la geografia.